Tokio m'és igual, o no

La visita del software dels serveis de seguretat xinesa al meu blog (veure entrada del 19/9), i la difussió que pot arribar la teva pàgina personal, a travès de cadenes d'amics que ens 'linquegem' mutuament, o del mateix Google, m'ha fet reflexionar sobre el que penges i el que deixes de penjar. Això queda indefectiblement lligat a tu (amb el recurs últim desborrar-ho a posteriori, la potestat de l'administrador, nou deus ex machina dels continguts) en la 'matrix' global que és la xarxa. Un blog personal té molts avantatges i satisfaccions, però és també un testimoni constant d'opinions i actituds. Se m'acut que potser cal, doncs, aplicar l'imperatiu categòric de Kant, part capital del seu anàlisi de la Raó Pràctica, que defensa actuar en totes les ocasions de manera que el que fem sigui universal i necessari, o sigui, que sempre poguessim defensar el que hem fet. En aquest cas, que sempre poguem sentir-nos responsables del que hem escrit, penjat o suggerit, no?

After the curious visits that my blog had after the 19/9 post, I have been tinking about the responsability of the blogger. Not just because s/he might enconter trouble (that's not my case, though it is for many Chinese bloggers), but also in the more trivial sense that a blog is a witness and a record of your points, attitudes, responses, etc. In our hyperconnected, hyperlinked world, many people may have acces to your personal page, bear that in mind. We might well apply Kant's categorical imperative, from his Critique of Pure Reason, which, in very simple terms, adresses us to act in a given ocasion in a way that is universal and necessary, this is, in a way in which we would always act, even if affecting us. Therefore, Kant's is a reformulation of what is called 'Golden Rule', present in all major religious and philosophical traditions (even in Confucius, Lunyu, XII, 2): 'what you don't desire for yourself, don't do it to others.' Before posting (though the administrator has the ultimate power of a posteriori delete, edit, etc) we better consider our ideas spread in the bid wide world, and be ready to stand for them. (There's the lyrics of a song I like afterwards, to soft down a bit such a dense post...)

I com que avui he estat una mica dens (ho voldria ser en totes les ocasions?), us deixo amb els Antònia Font:

Tokio m'és igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca

i que és dilluns

de gelocatil i cafeïna arrancarem al manco

avui senyoreta, m´estimi amb molta força i primavera

a certa circumstància i perfil

Shangai no és Pequín

i és només quan som una piltrafa que m´escric i me dibuix

sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts

senyoreta, m´estimi amb molta força i primavera

a certa circumstància i perfil

Shangai no és Pequín

senyoreta, ca meva s´abandona i no ho supera

su asiento en posición vertical

Pequín no és Shangai

senyoreta, m´estimi com s´estima en es cinema

a certa circumstància i perfil

Shangai no és Pequín

senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos

de shushi panasonic total

Tokio m´és igual