dimecres, de maig 31, 2006

Pronòstics enigmàtics

Pronóstico para el Mundial
LOS NOMBRES DE los compañeros de Messi ocultan un mensaje triunfal; los de Puyol, no


MÀRIUS SERRA - La Vanguardia, 30/05/2006

Para divulgar la lista de seleccionados que van a ir al Mundial de Alemania, el deportivo argentino Olé escogió un modo muy vistoso. En la portada se ve una cara sonriente del seleccionador José Pekerman tras una reja como de crucigrama y, sobreimpresionados en letras mayúsculas, los nombres de los 23 jugadores que formarán la selección albiceleste. El único mensaje, en letra pequeña, reza: "Acá están, éstos son los que van a dejar la vida para cumplir el sueño de todos. Los eligió Pekerman y los alienta un país". ¿Que qué tiene eso de vistoso? Hasta aquí nada, más allá de esa retórica trasnochada que gasta cierto periodismo deportivo iberoamericano. Pero resulta que los veintitrés nombres de los seleccionados albicelestes están dispuestos de modo que con una letra de cada uno se forme un mensaje acróstico que pueda leerse en vertical. ¡Alto ahí, lector! Éste es el punto exacto del runrún donde deberá demostrar (esto es, demostrarse) que tiene un poco de imaginación, porque la verdad es que la constitución física de este artículo no da para muchas virguerías tipográficas. Por eso he decidido reproducir la lista de seleccionados en minúsculas, reservando la mayúscula para las iniciales y las letras que forman el mensaje en vertical, a las que además encierro entre paréntesis. Ahí va la selección: Ri(Q) uelme, B (U) rdisso, H (E) inze, Té(V) ez, Ay(A) la, Ca(M) biasso, Savi (O) la, (S) orín, Aim (A) r, (S) caloni, Ust (A) ri, Mi(L) ito, Colocc (I) ni, C (R) uz, (C) respo, Fr(A) nco, (M) ascherano, (P) alacio, Rodrígu (E) z, G (O) nzález, Abbo (N) danzieri, Cufr (E) y Me(S) si. Si subimos los ojos unas líneas y vamos resiguiendo las mayúsculas entre paréntesis se formará la frase que los lectores de Olé podían leer en vertical a simple vista con las letras de cada palabra de un color distinto: "Que vamos a salir campeones". Un mensaje menos original que aquel mítico "Mamita campeonamos", pero optimista al cabo. Además, he comprobado en internet que forma parte de los cánticos de Boca Júniors: "Dale Booo, que vamos a salir campeones (bis), dale Booo, que vamo a salir campeónnn". Puestas así las cosas, pensé que cuando Luis Aragonés diera la lista definitiva de seleccionados iba a intentar ver qué acróstico me salía. Ya puestos, si les espera un junio árido ante tanto mundialismo de pelota y patadón, un buen modo de pasar el tiempo sin doparse demasiado sería descubrir qué mensajes secretos esconden los seleccionados de todas las selecciones que participan en el Mundial, incluida esa lánguida Costa Rica que cayó ante Catalunya. Pero antes de empezar siquiera a mirármelo, ya he dado con la primera réplica acróstica en un portal español de nombre más bien incorrecto (yonkis. com) que, para entendernos, se mueve en ese territorio hoy tan divulgado de lo freak. Esta gente ha montado un acróstico idéntico al argentino con una imagen del seleccionador de fondo. Lo reproduzco del mismo modo para que puedan ir intuyendo el mensaje en vertical: Alo (N) so, J (O) aquín, (S) enna, Lu(I) s García, Xavi He(R) nández, C (E) sc, Ra(M) os, Puy(O) l, (S) algado, Rein (A), (C) añizares, Vill (A), Inie (S) ta, P (A) blo, Lóp (E) z, Jua (N) ito, Mar (C) hena, Ra(U) l, (A) lbelda, Ike (R) Casillas, (T) orres, Del H (O) rno, Reye (S). Resultado: "Nos iremos a casa en cuartos".


divendres, de maig 26, 2006


Retrat fet per la meva companya de pis, la Monika

dijous, de maig 18, 2006

Deep in the Coral Forest
after Arno Holz
a
a
Sea, sea, sunshiny sea,
as far as you
can see.
a
a
Over the bighilly waters,
dinmaking, headtheballing, bellylaughting, carryoncamping,
pleasurebeaching, hurlyburlying, gruntslabbering,
slimslowsliding,
yacketyyacking, yoohooing, through the megaphones
of their hands,
seaweedgreenhairy, scaleslipperyskinned, fishtailflippered,
swimdiveglittering, swimrisegleaming, swimplatspluttering
like mad:
a thousand tritons!
a
a
On bright
dolphidorsalfins
high in a seashell:
a woman!
a
a
Oh her ringdingdingalings, her wopbopaloobops,
her lollipoplips, her whollydivine
bucknakedness in the
Sun!
a
a
Beneath her drooling, beneath her gabbling, beneath her
dribbling,
constantly approaching
the highwalled, the spangling, the technicolouredthreedimensional
slipperydippery balustrades,
dirty, fat, lecherous
like toads,
seven old, seven slimy,
seven seaplurting,
seabedbristlebearded, seaelephantfarslimy, sealionshockheaded,
walrusquadruplechinbeerbarrelled
seamonsters!
a
a
Their ugly mugs!
Their pimplepopped backsnashing!
Their nightmarebreath and disastermovieodours!
a
a
Sooner than you could say
hickerydickerydock backwards,
I've leapt superherolike
from behind my
snortneighnosed, hoofthudthumping, arselapping
bighideglistening, shovelshouldered
twelve-in-hand,
like,
straight into the middle of them!
Zap! Wham! Kapow!
I biffbaff and bitchslap and knuckleknock
their heads.
a
a
Oh how they
gurnygobsob
and bawlthewholewayhome!
a
a
The lady smile
and after a beguiling,
charmthepantsoffyou, manoftheworld gesture,
lackadaisically I invite her
with utmost respect
into my bigfish, my kingofthehighway,
my extravagantly
windowsparkling, amberflashing, coralbleaming,
allmodcons twoseater,
then sweep her off into my happydays,
I zoom off
with her into my leatherpaddedcomfy,
I disappear from view
with her
into my delectable, majestical, superduper, topoftherange,
my wonthelotto, most magicalhalflit,
wonderfulunderwater rotatingbedwithmirrorceilinged
purple grotto!
a
a
Alan Gillis. from Somebody, Somewhere

dimecres, de maig 17, 2006

Musica d'alçada (amb perdó...)

Continuo el meu recull de notícies estranyes sobre Britania. Els diaris duen avui que han trobat un piano a 200 metres del cim de la muntanya més alta del Regne Unit, el Ben Davis (1,344m).

Els membres d'un esquadró de neteja que havia pujat la muntanya no es podia creure el que veien. Per a fer-ho mes estrany, el piano no té tecles, i al costat hi han trobat una caixa de galetes caducada des del 86.

El País insinúa que aquesta troballa podria tenir relació amb el cas del pianista amnèsic que va aparèixer del n-res l'any passat. Se'l van trobar a la costes del sud d'Anglaterra, desorientat i vestit de gala, no parlava ni una paraula d'anglès. Un cop, però, al centre psiquiàtric on el van dur es va posar a tocar el piano de manera professional. Des d'Anglaterra apunten altres sol.lucions més prosaiques: una broma, part d'una recaptació de fons d'una organització de caritat, etc. Tanmateix, em quedo amb la del pianista: abans d'oblidar-ho tot, va estar tocant tot sol dalt de la muntanya. Un cop fet això, va trencar totalment la connexió amb el mon d'aquí abaix.




dilluns, de maig 15, 2006

diumenge, de maig 14, 2006

dissabte, de maig 13, 2006

divendres, de maig 12, 2006

dimarts, de maig 09, 2006

Fent amics

Ningu m'ha pegat, es que em va sortir una pansa al llavi...

Aquest es en Lasitha, el col.lega srilankes


Aquest es l'Ahmed, del Liban, del mateix comando que jo.