En aquest pub, entre altres coses, va neixer 'Wandering Irish', dels Poet in Process
dimecres, de novembre 30, 2005
Sans Souci Park 26
Aquesta es la casa on visc, vaja, no tota, jo visc a dalt de tot. La finestra de dalt es la cuina, o sigui que com veieu, no nomes el pis es petit sino que el sostre esta inclinat.Un petit recull de les ultimes noticies que arriben de Belfast
la setmana passada vam tenir la visita d'un convidat il.lustre, S.S. el Dalai Lama. Dintre d'un cicle de contactes multiconfessionals per promoure la pau, el dialeg i la resolucio de conflictes via la meditacio, el Dalai va arribar a Belfast on durant tres dies va entrevistar-se amb liders politics locals. L'ultim dia de la seva visita va haver-hi un acte obert a la catedral de Santa Anna. Plena a vessar, amb mes d'un centenar de persones a la porta que no van poder entrar, l'atipic servei va incloure pregaries de diferents religions (Musulmana, bahai, sikh, budista, cristiana, jueva), i discursos del Dalai i del carismatic Rev. Freeman, una monjo benedicti angles que ha format grups cristians d'arreu del mon que mediten amb mantres aramees (??). I si, alla em veieu empes per la curiositat, i em trobo enmig d'aquesta especia de missa del bon rotllo que va durar hora i mitja de no entendre res, perque el so era nefast. El Dalai, molt maco, baixet i calb, va fer riure al personal, que el va aplaudir com si fos una rock star. Postmodernisme divi!
El mateix dia, a quarts de 7 de la tarda s'encenien oficialment els llums de Nadal. Un muntatge audiovisual a l'Ajuntament que semblava la Puerta del Sol inagurava la temporada de Nadal...i el Continental Market: un mercadillo al carrer on totes les parades porten especialitats culinaries del continent (europeu). Salsitxes austriaques, pizzes hungareses, formatges holandesos...i spanish paella! Un andalus casat amb una norirlandesa ha montat aquest negoci, que el porta per tota Britania venen 'authentic paella valenciana', ja que, com ell informa a la seva parada, 'although most of the people associate paella with seafood, the real paella valenciana doesn't have any', i aixi, en dues grans paelles cuinava al xup xup un sofregit que no tenia mala pinta, mentre a l'altre mante calent l'arros. (Com veieu, el meu interes nadalenc ha trobat un objectiu clar: nomes espero cobrar aquesta setmana per anar a comprar olives i camembert.)
El diumenge sere a Dublin, perque la Karme puja a veure'm, i a visitar pubs. La ruta esta per decidir, pero imagino que incloura el Metz, quin gran pub, i el Temple Bar, no?
Fins aviat!
la setmana passada vam tenir la visita d'un convidat il.lustre, S.S. el Dalai Lama. Dintre d'un cicle de contactes multiconfessionals per promoure la pau, el dialeg i la resolucio de conflictes via la meditacio, el Dalai va arribar a Belfast on durant tres dies va entrevistar-se amb liders politics locals. L'ultim dia de la seva visita va haver-hi un acte obert a la catedral de Santa Anna. Plena a vessar, amb mes d'un centenar de persones a la porta que no van poder entrar, l'atipic servei va incloure pregaries de diferents religions (Musulmana, bahai, sikh, budista, cristiana, jueva), i discursos del Dalai i del carismatic Rev. Freeman, una monjo benedicti angles que ha format grups cristians d'arreu del mon que mediten amb mantres aramees (??). I si, alla em veieu empes per la curiositat, i em trobo enmig d'aquesta especia de missa del bon rotllo que va durar hora i mitja de no entendre res, perque el so era nefast. El Dalai, molt maco, baixet i calb, va fer riure al personal, que el va aplaudir com si fos una rock star. Postmodernisme divi!
El mateix dia, a quarts de 7 de la tarda s'encenien oficialment els llums de Nadal. Un muntatge audiovisual a l'Ajuntament que semblava la Puerta del Sol inagurava la temporada de Nadal...i el Continental Market: un mercadillo al carrer on totes les parades porten especialitats culinaries del continent (europeu). Salsitxes austriaques, pizzes hungareses, formatges holandesos...i spanish paella! Un andalus casat amb una norirlandesa ha montat aquest negoci, que el porta per tota Britania venen 'authentic paella valenciana', ja que, com ell informa a la seva parada, 'although most of the people associate paella with seafood, the real paella valenciana doesn't have any', i aixi, en dues grans paelles cuinava al xup xup un sofregit que no tenia mala pinta, mentre a l'altre mante calent l'arros. (Com veieu, el meu interes nadalenc ha trobat un objectiu clar: nomes espero cobrar aquesta setmana per anar a comprar olives i camembert.)
El diumenge sere a Dublin, perque la Karme puja a veure'm, i a visitar pubs. La ruta esta per decidir, pero imagino que incloura el Metz, quin gran pub, i el Temple Bar, no?
Fins aviat!
dimarts, de novembre 22, 2005
diumenge, de novembre 20, 2005
divendres, de novembre 18, 2005
dimarts, de novembre 15, 2005
Naranjas EN la China
China y España se convierten en socios estratégicos con la firma de varios acuerdos de asociación
El presidente chino propone a España profundizar en el diálogo y señala que los dos Estados comparten “amplios intereses comunes”
ELPAIS.es / AGENCIAS - Madrid
ELPAIS.es - España - 14-11-2005 - 14:56
Entre los acuerdos firmados hoy, figura también la firma de un acuerdo fitosanitario que permitirá la venta de cítricos españoles en China por valor de unos 660 millones de euros en 10 años, según calcula Moncloa.
dissabte, de novembre 12, 2005
Cinco mascotas para Pekín
Un pez, un oso panda, un antílope, una golondrina y la llama olímpica darán la bienvenida a los Juegos de 2008
JOSÉ REINOSO - Pekín
Pekín reveló ayer, 1.000 días antes del inicio de la competición, la mascota oficial de los Juegos Olímpicos de 2008. O mascotas. Porque han sido cinco los personajes elegidos. Un pez (Beibei), un oso panda (Jingjing), una figura que simboliza la llama olímpica (Huanhuan), un antílope (Yingying) y una golondrina (Nini). Sus caracteres unidos, Beijing huanying ni, significan "bienvenido a Pekín". Cada uno de los muñecos tiene el color de uno de los anillos olímpicos y representa un elemento de la naturaleza: el mar, el bosque, el fuego, la tierra y el cielo.
"Las mascotas, junto con el logotipo oficial y el eslogan [Un mundo, un sueño], expresan el deseo de paz, amistad, progreso y armonía del pueblo chino", dijo Liu Qi, el presidente del comité organizador, durante la ceremonia de presentación de los personajes: "Reflejan la diversidad cultural de China, país multiétnico, y representan el entusiasmo y las aspiraciones de nuestro pueblo".
Las mascotas están cargadas de simbolismo, como es tradición en China. Los nombres se han formado duplicando las sílabas —algo común en los de los niños— y cada una resume un deseo diferente. Beibei, azul, encarna la prosperidad; Jingjing, negro, la felicidad; Huanhuan, rojo, la pasión y el entusiasmo; Yingying, amarillo, la salud, y Nini, verde, la buena suerte.
La elección de una mascota múltiple ya ha ocurrido en otras ocasiones, como en Sidney 2000, que tuvo como embajadores a tres animales autóctonos australianos.
Los cinco personajes de Pekín 2008 se prevé que sean una importante fuente de ingresos para unos Juegos cuyo presupuesto operativo es de unos 1.160 millones de dólares. Según la agencia oficial Xinhua, Sidney logró con la comercialización de los suyos 213 millones y Atenas, en 2004, 201. Está por ver cuánto supondrán para China, donde la piratería y la copia de productos están extendidas.
La elección del antílope tibetano, animal protegido en China, no ha pasado inadvertida entre las organizaciones favorables a la independencia de Tibet, que ven en su utilización un acto de propaganda del Gobierno.
Un pez, un oso panda, un antílope, una golondrina y la llama olímpica darán la bienvenida a los Juegos de 2008
JOSÉ REINOSO - Pekín
Pekín reveló ayer, 1.000 días antes del inicio de la competición, la mascota oficial de los Juegos Olímpicos de 2008. O mascotas. Porque han sido cinco los personajes elegidos. Un pez (Beibei), un oso panda (Jingjing), una figura que simboliza la llama olímpica (Huanhuan), un antílope (Yingying) y una golondrina (Nini). Sus caracteres unidos, Beijing huanying ni, significan "bienvenido a Pekín". Cada uno de los muñecos tiene el color de uno de los anillos olímpicos y representa un elemento de la naturaleza: el mar, el bosque, el fuego, la tierra y el cielo.
"Las mascotas, junto con el logotipo oficial y el eslogan [Un mundo, un sueño], expresan el deseo de paz, amistad, progreso y armonía del pueblo chino", dijo Liu Qi, el presidente del comité organizador, durante la ceremonia de presentación de los personajes: "Reflejan la diversidad cultural de China, país multiétnico, y representan el entusiasmo y las aspiraciones de nuestro pueblo".
Las mascotas están cargadas de simbolismo, como es tradición en China. Los nombres se han formado duplicando las sílabas —algo común en los de los niños— y cada una resume un deseo diferente. Beibei, azul, encarna la prosperidad; Jingjing, negro, la felicidad; Huanhuan, rojo, la pasión y el entusiasmo; Yingying, amarillo, la salud, y Nini, verde, la buena suerte.
La elección de una mascota múltiple ya ha ocurrido en otras ocasiones, como en Sidney 2000, que tuvo como embajadores a tres animales autóctonos australianos.
Los cinco personajes de Pekín 2008 se prevé que sean una importante fuente de ingresos para unos Juegos cuyo presupuesto operativo es de unos 1.160 millones de dólares. Según la agencia oficial Xinhua, Sidney logró con la comercialización de los suyos 213 millones y Atenas, en 2004, 201. Está por ver cuánto supondrán para China, donde la piratería y la copia de productos están extendidas.
La elección del antílope tibetano, animal protegido en China, no ha pasado inadvertida entre las organizaciones favorables a la independencia de Tibet, que ven en su utilización un acto de propaganda del Gobierno.
divendres, de novembre 11, 2005
Sánchez Piñol
L'Albert Sanchez Piñol, autor de La Pell Freda i Pandora al Congo.
L'èxit comercial és compatible amb la qualitat literària. Intensa història amb elements fantàstics i de terror, la primera novel·la de l'escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), La pell freda (La Campana), ha esdevingut el fenomen popular més recent de la literatura catalana. Des de la seva publicació fa menys d'un any i mig, ha venut més de 30.000 exemplars. La seva versió castellana (Edhasa) ja compta amb tres edicions, i s'han venut els seus drets de traducció a onze idiomes: anglès, francès, alemany, italià, portuguès, polonès, suec, noruec, danès, serbi i holandès.
Fugitiu d'un passat que l'oprimeix, el narrador de La pell freda s'embarca en una solitària missió científica en una illa minúscula enmig de l'oceà, que a penes figura en les cartes de navegació. Però allà s'enfronta amb els inesperats atacs nocturns d'uns éssers amfibis, els citauques. Amb l'altre únic home de l'illa, el faroner Batís Caffó, emprèn llavors una aferrissada lluita contra les agressions. Arriba un punt, però, en què no resulta clar quin és el paper de cadascú en aquesta guerra. El protagonista i el faroner conviuen amb una citauca, la qual suscita el desig dels dos homes. Autor d'aquesta novel·la, l'escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol ha publicat anteriorment un assaig satíric sobre vuit dictadors africans, un llibre de narrativa amb Marcello Fois editat a Itàlia i un volum de relats. Després de La pell freda, és a punt d'acabar la seva segona novel·la.
PREGUNTA (P.)-Considera que La pell freda pertany a un gènere concret, la qual cosa seria una classificació que no condicionaria la seva qualitat?
RESPOSTA (R.)-No puc dir que sigui una novel·la d'un gènere determinat. N'hi ha molts. Hi ha terror, però també hi ha elements fantàstics, de les històries d'aventures o de les d'amor. Em sembla que se simplifica quan es diu que pertany a un gènere concret. A més, jo no ho vaig planificar com una novel·la de gènere.
P.-Hi ha una lectura clarament metafòrica.
R.-Els elements fantàstics, que hi són i m'agraden molt, són un mecanisme per parlar d'altres coses. No són una finalitat en si mateixos. La novel·la tracta el concepte de l'enemic, la sistemàtica de les guerres, la visió de l'altre,... No és el mateix dir monstre que citauca.
P.-Com definiria les diverses facetes del conflicte present a la seva novel·la?
R.-Les novel·les acostumen a basar-se en un conflicte. A La pell freda hi ha tres visions successives del conflicte. Una d'elles el situa fora del far. És aquella en què Batís Caffó sosté que s'ha de matar els monstres. Un altre conflicte és dins del far. El protagonista defensa en un determinat moment que s'ha de resoldre la guerra amb els citauques per mitjà del diàleg. A fora del far, llavors, no hi hauria el conflicte. Segons aquesta visió del protagonista, l'autèntic enemic és el seu propi company d'armes. Però també n'hi ha una altra, en què el conficte és a dins de cadascú.
P.-El protagonista viu els tres conflictes.
R.-Ell acaba substituint la figura de Batís Caffó. Abans, té dues opcions, l'enfrontament o el diàleg. Ell humanitza els citauques fins que veu que volen la noia. Llavors no està disposat a deixar que l'hi prenguin. És quan opta per l'enfrontament.
P.-Els tres personatges principals són fugitius.
R.-És una novel·la de solituds. Els tres personatges fugen dels seus llocs d'origen i s'utilitzen els uns als altres per tal de protegir-se.
P.-Aquesta història té precedents clàssics.
R.-En el fons, sempre s'expliquen les mateixes històries. Menys Kafka, que és una altra dimensió narrativa, perquè va trencar l'esquema clàssic. Ningú no pot apropar-se a Kafka. I qui ho intenta, escriu una història kafkiana, que és un adjectiu dit de forma despectiva.
P.-En la seva novel·la, hi té una importància l'atmosfera creada.
R.-Valoro la construcció d'una atmosfera. Un somni és un conte perfecte, perquè tots els seus elements són significants. Crec que els autors que han volgut traslladar el somni a la literatura, han fet intents fallits. Han transcrit somnis, i d'aquesta forma el lector no entén gairebé res. La clau no és el què, sinó el com. És traslladar a la literatura de quina manera funciona el somni, traduir-ho en ritmes narratius. En aquest sentit, La pell freda és un malson.
P.-Com a escriptor, té uns autors de referència?
R.-Hi ha tres autors que m'il·luminen. Com a antropòleg, Lévi-Strauss. Aplico molt l'estructuralisme a la narrativa. Els sentiments no hi entren per res. Surten per si sols. També Ernst Jünger, que és als antípodes de les meves idees, però de qui m'agrada la seva concepció literària. Té una visió mecànica de les coses. Escriu sobre un camp de batalla sense veure-hi el dolor. I Henry Miller, que demostra que qualsevol cosa pot convertir-se en literatura. Un es pot preguntar de què parla Miller, però el que escriu aquest autor té un interès literari.
P.-Escriu una nova novel·la?
R.-Sí i està gairebé acabada. Després de La pell freda, és el segon llibre d'una trilogia que no té com a denominador comú ni els personatges ni l'argument de la meva primera novel·la. El narrador escriu un llibre sobre uns fets que li explica un personatge que els va viure. La història se situa al Congo de principis del segle XX. I hi ha elements fantàstics. Els personatges de la història anhelen el que hi ha en una mina. I un cop són allà, hi comença a sortir gent... [Sánchez Piñol profereix una rialla.]
Entrevista de l'Institut Ramon Llull:
dijous, de novembre 10, 2005
Shankill Road
Mural de propaganda del UVF (Ulster Volunteer Force), un moviment paramilitar loyalista format el 1966 al la zona protestant de Shankill, a West Belfast.
Falls Road
Pared de la seu del Sinn Fein a Falls Road, West Belfast, la zona catolica de la capital de l'Ulster. Bobby Sands va morir el 5 de maig del 1981 despres de 66 dies de vaga de fam a la preso de Maze. El lider de l'IRA va obtenir un lloc a la Camara dels Comuns pel districte de Fermanagh / South Tyrone mentre era a la preso. El motiu de la vaga de fam era demanar l'estatus de presoners de guerra pels presoners republicans. Sands es va convertir en martir de la causa, tot i que en la mateixa vaga van morir deu republicans mes.
diumenge, de novembre 06, 2005
dissabte, de novembre 05, 2005
Jeanette Winterson
Ahir, conferencia de la Jeanette Winterson (Oranges Are Not the Only Fruit, The Passion, Sexing the Cherry, Written on the Body, Gut Symmetries, Lighthousekeeping) al Great Hall de Queen's.
Question: Is it true that The Passion is being made into a movie?
Answer: Yes. Miramax have bought the rights. Gwyneth Paltrow and Juliet Binoche are signed. I'll put more details in the film and TV section when I have them.
'I'm telling you stories. Trust me.'
Subscriure's a:
Missatges (Atom)