dissabte, de juliol 22, 2006

Pirineu- Sort- Taüll-Aigüestortes

Taüll

Al campanar de Sant Climent...és clar

Sant Climent de Taüll

Mural de Santa Maria de Taüll.



...he descobert el YouTube i estic jugant una mica...

Continuen els passeigs pel país, aprofitant els caps de setmana i els dies que em prenc per a estirar-los. Aquest cop, Sort i Vall de Boí.

A Taüll ens vam trobar amb la Festa Major. Per un dia no veiem a la Banda del Coche Rojo, que hi havia tocat la nit anterior, el dissabte 15 de txuriol, segons el cartell de festes escrit en dialecte.Tot i així, a sota de l'escenari vaig trobar-hi el full de diseny del backline. Si la Banda el vol de record, que m'ho digui, i si no el subastaré a l'eBay, que això ja comença a valer diners.

Malgrat no haver vist el concert gran, vam disfrutar de la festa. Una banda de vents anava de bar en bar acompanyant als joves del poble (uns 10) que a canvi de ballaruca rebien de beure. I és clar, ens vam afegir, i encara em fan mal els rinyons de tan Paquitochocolatero, ué!, que ben bé no sóna igual entre sostres de pissara i carrers de pedra que a les massives línies de quarentons de Benidorm.

dimecres, de juliol 12, 2006

Fer país, o poble

Per fer país insultem en català

Pixamandúrries llardós.

Vés a pastar fang, albercoc.
Australopitec,cul inquiet, gra de pus,
llepafils, mala pècora,
passerell, flipamandonguilles,
mosqueta morta, torra castanyes,
xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc.

Per fer país insultem en català.

Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana,

cagarro tou mocós,
ploramiques, sabatot,
barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent,
buscabregues, aixafabolets,
garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.

Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegàs,

bufagaites, gep de burra, baix de sostre,
desvirgagallines.

Per fer país insultem en català.

Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.

Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós,

escuracassoles, escoltallufes
,cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort,
barrut, pallús en zel,
abraçafanals.

Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot,

tastaolletes, xirucaire, pelacanyes,
escalfabraguetes.

Per fer país insultem en català.

Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

Això és un present, que ens arriba de la mà de l'Estanislau Verdet, que edita el seu primer disc "Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest"(Global), que podeu escoltar al seu blog.

I està bé que ara que hi ha tanta història amb com fer país (i poble, i comunitat), surti gent amb formes noves, divertides, i efectives. Potser així podrem fer identitat d'altres maneres. Per exemple, sense insultar als altres. I sí, no m'amago més, això va per la Festa Major premianenca, on per ser pirata no es pot ser del PP, com l'Omar va dir en prendre l'Ajuntament.

La història i la tradició tenen doble fil. Sobretot quan s'utilitza erròniament. No oblidem que la festa de Pirates i Premianencs no en té res, de tradicional, ja que només té deu anys. La proposta és bona, i ha estat efectiva per a reactivar les festes de Premià, per a donar fil conductor, per a crear activitat, però és una intervenció postmoderna d'apropiació. Al Masnou semblen més sincers amb la seva manca de tradició i canvien els protagonistes de la Festa Major cada any (enguany, Grecs i Romans). Podem mantenir els Pirates (però compte, ja ningú vol ser premianens, que és més avorrit...i del PP?) però no ens flipem.

No vull deixar de comentar un aspecte, però. Després de participar intensament a l'organització de la Festa Major durant dos anys, els anys del Sodabeat gran, sé que el regidor es creu i prioritza la moguda pirata, això sí, deixant espai per altres idees i opcions, com va ser el cas del Soda, que va tenir lloc tot i no encaixar sempre amb l'eix de la festa. Llavors, quan ens trobem amb una Festa Major que alguns creuen no massa plural, amb mancances significatives, també cal preguntar-se on és la gent que organitzi aquestes alternatives. Carregar contra uns organitzadors voluntaris, que no són polítics i que, amb tota la raó del món, organitzen el que volen, el que els agrada, no sempre és encertat. Quan la gent venia i ens deia que al Sodabeat faltava allò o allò altre, o que tal cosa estava malament, nosaltres, tips de currar desinteressadament, només podíem respondre: 'Doncs fes-ho tu.'

Per tant, m'agradaria resumir alguns punts:
- que l'ús del factor 'tradició' no pot ignorar la realitat social, la història, la modernitat
- que és molt fàcil, però estèril i potser indigne, criticar sense oferir alternatives, sense implicació
- que un problema que arrosseguem és la manca de direcció política, de guies d'acció en matèria cultural. Sembla que tota la cultura del poble sigui la Festa Major. Al programa de Festes, el regidor donava per fet que la Festa Major és l'únic moment de l'any en què Premià deixa de ser ciutat-dormitori. No es tractaria de lluitar contra això, tot l'any, i no donar-ho per fet?
- a la fi, sempre acabem tirant-nos pedres el voluntaris, i potser les crítiques haurien d'anar en una altra direcció, la dels qui sí tenen responsabilitat, programa polític, votants, etc
- que visqui en Verdet!

dijous, de juliol 06, 2006

¿quién sabe ande?






Platges fantàstiques de la Península (us haureu de portar molt bé amb mi, o fer gestes humanitàries, o escriure una gran novel·la, perquè us digui on és, ja que es tracta de racons miraculosament salvats de les urpes de bèsties de presa del gènere zaplanicus i marbellis malayens).De bon rotllo. Petons.