Aquesta meravella, mescla del diseny britànic i la metal·lúriga comunista, és una Forever (Yong Jiu, 永久）, una bicicleta feta a Shanghai, icona de la Xina en moviment dels 60's i, ara, una mostra del bon diseny i l'elegància. Avui n'he aconseguit una, i he pogut circular pels amples carrils-bici de Beijing, tot respirant els fums del seu gran enemic, el cotxe, que li pren terreny a cada dia que passa.
Avui n'estic molt orgullós, però he de practicar el despreniment budista, car la nostra relació pot ser efímera: a Beijing en general, i als campus de les universitats, les bicicletes entren dins un cicle de relleus, una mena de reencarnacions de propietari, vaja, que en roben moltes. He fet tot el que estava a la meva mà: candaus i un parking de pagament.
Aquí es deixen les bicis a tot arreu. Però hi ha una mena de garatges on, supossadament, les vigilen per un preu mòdic. A mi em surt a 10 yuans al mes (1 euro) per deixar-la a càrrec d'un senyor molt amable, que també les arregla i t'infla les rodes. L'home se la mirava, com qui es mira una cosa ben feta. Com a fet anecdòtic, jo anava amb en Marcos, un amic becari. Durant l'any passat havia viscut en un pis a la ciutat, doncs treballava a la televisió xinesa, traduïnt al castellà les notícies. Veníem de casa seva, on havia anat a recollir unes coses, entre elles una ampolla de Rioja, regal de son pare de visita. Li comentava al fill del guarda del garatge que una ampolla de bon vi pot valer 40 euros, i el tio ens ha deixat planxats en comentar que ell guanya deu euros al mes (cal dir que és un càrrec de l'estat, ja que és el garatge de la universitat, i potser li donin vivenda).
Demà, a llum del sol, li faré fotos (si encara hi és), i si més no, en tindré el record.
A banda, tot molt bé. Ja tinc internet a l'habitació, o sigui que espero comunicar-me més.
Fins ara, guapos i guapes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada