El temple d'Aruna a la riba del riu, una bogeria d'horror vacui i coloraina, amb pedretes i trencadís que hauria encantat a Gaudí, amb la Regina, la meva companya de viatge, algún Buda tancat, monstres barbuts en els nínxols i la versió thai d'una cariàtide.
4 comentaris:
Vull un fer-me un poster amb aquesta última foto teva!
aooga!
La veritat és que, a l'ultima foto, poses una cara d'ídol indonesi força potent però encara et queda molt per apendre. Pots tornar a Premià quan sàpigues convertir-te en or. Salut!
hola xavi, quant de temps!
he redescobert el teu blog, només volia dir-te que és molt maco, així de clar, m'agrada molt.
molts records premianencs!!!!
Clara
( la de glimpse, la de nits estressants de soda a la platja, ....).
Publica un comentari a l'entrada