zona d'escalada del campus. Una foto bonica però poc interessant potser. Crec que amb això expresso molt del que està passant. Intentaré ser més explícit en breu, però últimamament han passat coses de les que et recorden que aquest país, que es mou en un difícil equilibri entre la innocència més naif i la crueltat més inhumana, sovint s'inclina per la segona.
A més, d'ençà de la prova nuclear de Corea del Nord, hem tingut l'accès a internet restringit; vaja, que ens han bloquejat l'accès a les pàgines internacionals. Casualitat?
2 comentaris:
Interessant l'anècdota que ens expliques a uns quants escollits a l’adjunt “Un Conte real”. Deu n’hi do les forces oposades que juguen a estirar la corda a Xina del Segle XXI. Seria interessant que, malgrat que l’escrit és força llarg, el pengessis al blog.
Espero que em diguis quelcom de l’entrevista pel “teaser” però suposo que, amb els talls aleatoris d’internet, potser encara ni has rebut la meva resposta. Me n’alegro que puguis fer-ho! Salut i calma, sobretot: calma.
salut i conte real en un món irreal!
Publica un comentari a l'entrada