El The Guardian informava el darrer 6 de gener d’un informe sobre el consum d’alcohol a Europa. Les estadístiques parlen per si soles. Després de consultar les dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), els investigadors anglesos feien notar un increment paral·lel del consum d’alcohol i de les morts per causes relacionades amb l’alcohol, sobretot cirrosi, al Regne Unit. Especialment a Escòcia, molt per sobre de la mitjana europea, on des dels 80s el nombre de morts s’ha doblat.
Molt deuen beure els escocesos (molts cops vull dir). La manera normal de servir un combinat (parlo de Belfast, però crec que és extensible a la illa gran també) és fent servir una mesura de 35ml. per l’alcohol. A Escòcia sembla que això es redueix a 25ml. I us ben asseguro que 35ml. ja es ridícul. És clar, aquí se’ls il·luminen els ulls quan els comento la manera ibèrica: anar tirant fins cobrir els dos glaçons, de vegades fins i tot més si el cambrer és receptiu a aquella mirada atenta i cobdiciosa que des de la barra va dient: tira...tira...
Més sobre l’alcohol. Recentment ha dimitit el líder del partit Liberal Demòcrata, el tercer partit en força al Parlament, una espècie d’Iniciativa (amb perdó), ecologistes, anti-guerra d’Iraq i liberals en economia (això explica el perdó d’abans). La seqüència va ser així.
Sembla ser pel que he llegit que tothom sabia que el menda bevia...i força. El The Guardia comenta que algun MP (Membre del Parlament), quan sabia que l’anaven a entrevistar , els deia: ‘a veure si teniu sort i està serè...’ El passat 5 de gener, en Charles Kennedy va aparèixer on va admetre que havia tingut un problema amb la beguda, que hi havia lluitat i que ara estava bé.
El següent dissabte, una nota de premsa informava de la seva renúncia al càrrec i a la lluita per la renovació del lideratge del partit, prevista pels propers mesos. El motiu de la renúncia hauria estat que, vist el rebombori que havia originat la seva declaració, no volia causar més danys al partit. El que està clar és que tot plegat ha coincidit massa sospitosament amb els moviments polítics de cara a les eleccions dins del partit. En Kennedy es va veure obligat a fer el comunicat davant l’amenaça d’una televisió que anava a emetre un documental que el deixava en evidència. Efectivament, al dia següent del comunicat, els diaris anaven corulls d’antigues entrevistes i declaracions on en Kennedy afirmava beure només ocasionalment, de ‘manera social’—que és la manera que tenen aquí de dir beure amb moderació, a la europea—i mai sol. La mentida és el que va crispar la opinió pública anglesa. 
Tot plegat molt semblant al que explica l’Ian McEwan a Amsterdam, una magnífica novel·la guanyadora del premi Booker fa uns anys. Allà són unes fotos ‘a-la-pedro-jota’ el que serveix d’excusa per una història sobre la moral, la hipocresia, l’amistat i els embolics del poder, que sempre acaba guanyant.
Com ja sabeu, recentment es va donar llum verda als pubs que volguessin per obrir 24 hores (de moment només a Anglaterra i al Gal·les, i pel que diuen els informes, els escocesos ho porten clar...) La filosofia darrera de la legislació és que, amb menys presses la gent beurà de manera menys compulsiva. Com a model posen el model continental (jo afegiria d’Europa meridional, tot i el botellón) d’un beure més social, amb més vi i menys garrafó, sovint davant d’una taula. Ara bé, molta gent recela de la proposta: tenir més temps no canviarà la dosificació, i es beurà igual de bèstia durant més estona. Veurem.
Per a qui vulgui col·locar-se sense cirrosi, el mercat britànic està ben assortit. Les botigues de drogues legals proliferen aprofitant els buits legals (a casa també, busqueu, busqueu). Allà s’hi poden trobar Amanita muscaria, Salvia divinorum o San Pedros, d’alt contingut mescalínic, o pastilles legals, com el Kraton (mitragyna speciosa), que sembla tenir uns efectes semblants a una mescla d’heroïna i cocaïna. Però internet s’ha obert també al sector de les drogues legals. EveryOneDoesIt.com, una empresa britànica que l’any passat va tenir uns beneficis de 2 milions de lliures (uns 3 milions d’euros), ofereix més de 5,000 productes que es venen directament per internet.
La legislació sempre tindrà un problema amb les substàncies estimulants. La dubtosa legitimitat de l’Estat alhora de procurar pel benestar dels ciutadans, la moralina tenyida de ciència medica i els interessos creats per la indústria subterrània i la política amenacen l’status de qualsevol d’aquestes substàncies. Sense anar més lluny: el govern Blair va baixar el haixix de la classe A a la B. Aquestes categories mesuren la seva perillositat , i la gravetat de les sentències per possessió i venda. Ara, davant de nous informes psiquiàtrics que relacionen els porros com a desencadenats de neurosis i paranoies, s’està qüestionant molt la llei, que segurament tornarà a posar el haixix dintre de la classe A. Per cert, els magic mushrooms o psylocibes, que a casa són legals, em fa l’efecte, van ser prohibits aquí l’any passat, davant del boom de consum que sembla que va haver. Sort en tenim que el doctor Ferrer, l’insigne cardiòleg, va confirmar que ‘el vi fa sang’ i ara es recomana beure vi negre.
El dimecres 11 l'Albert Hoffman va celebrar 100 anys. En Hoffman va ser qui, a finals dels 30s, va sintetitzar l’àcid lisèrgic-dietilamida, o LSD, mentre treballava per Sandoz a Suïssa. Cada cop més psiquiatres reclamen que s’autoritzi l’ús de LSD en determinades teràpies, com ho estava quan es va descobrir, tot basant-se en els bons resultats que sembla es van obtenir als anys 50 i 60. Però la difusió de LSD als 60, de la mà de l’Aldous Huxley i en Timothy Leary, va fer que les autoritats percebessin LSD com una amenaça, bandejant-lo totalment des de llavors.
1 comentari:
CUADREMOS LAS AGENDAS , POR ALA
una entrevista en su programa Els matins, Josep Cuní le sacó unas palabras al secretario de organización de la Junta Islámica que me dejaron estupefacta. Este señor, Abdennur Prado, dijo que detener a los miembros de la célula islámica de Vilanova i la Geltrú el mismo día de la fiesta del cordero "como mínimo" le parecía "una falta de delicadeza de los que hicieron la operación antiterrorista". Pues sí. ¡Qué falta de humanidad al detener, caramba!
Para que ustedes se hagan cargo del drama, les diré que la Fiesta del Cordero es muy importante para los musulmanes. Este año, TV-3 la ha retransmitido y la verdad es que, durante los primeros minutos frente a la tele, yo creía que aquello era una fiesta gay, porque allí no había ni una sola mujer. Pero luego pensé que no, que en las fiestas gays hay mujeres (por ejemplo yo). Supongo, pues, que las musulmanas de Cataluña son todas ateas.
El caso es que a Abdemur Prado le parece una falta de delicadeza que se practicasen las detenciones ese día. ¿Por qué? Tal vez porque de esta manera habrá quien relacione a todos esos musulmanes con los terroristas. Puede ser, porque por desgracia las generalizaciones están a la orden del día. O tal vez porque entre los detenidos no falta el ya habitual imán. Y la ausencia del imán en Vilanova hace que, como destacaron algunos periódicos, "quede cerrada la mezquita en un día señalado". Es un contratiempo, sí. Yo aconsejaría a los futuros imanes que, para evitarlo, no se pluriempleen de terroristas, que luego pasa lo que pasa. Y también podría ser que al señor Prado le parezca indelicado practicar detenciones ese día porque es doloroso no poder cumplir con la ley de Dios para poder cumplir con la ley de los hombres.
Pero sea por la razón que sea, le doy todo mi apoyo. Es urgente elaborar un calendario de fiestas musulmanas, para que la policía no cometa más indelicadezas. De manera que, por favor, señores policías, si van a por Bin Laden, comprueben que no sea durante el mes del Ramadán, ya que Bin, sin duda, querrá ayunar junto a sus terroristas allegados. Desde luego, tampoco deben detenerle el décimo día de Muharram (fiesta de conmemoración del martirio de Hussein, hijo de Alí). Tampoco se les ocurra actuar el día del nacimiento de Mahoma (idu al-maulid) y la noche de su ascensión (al isra wa-l-mi'ray). En esas fechas, es probable que Bin y los suyos aprovechen para abrazarse por última vez, ya que algunos de ellos tendrán previsto reunirse con Alá en breve, después del cursillo de piloto de avión.
Más adelante, espero que la policía tenga en cuenta las sensibilidades de todos los demás grupos terroristas, tan diversos. No detendrá etarras el Día de la Patria Vasca, no arrestará terroristas judíos en sábado, ni procesará al dictador Pinochet el Día de las Fuerzas Armadas. Incluso sería bueno que en las fichas policiales de los maltratadores se incluyese su fecha de nacimiento, más que nada para no cometer la indelicadeza de detenerlos el día de su cumpleaños.
Después de esto, supongo que los terroristas tendrán la misma delicadeza con nosotros, sus víctimas. Por ejemplo, sería un detallazo por parte de Bin Laden tener en cuenta que el día 11 de septiembre a los catalanes nos parece indelicado que nos pongan una bomba. (Nos lo parece siempre, vamos, pero es por lo infieles que somos). El 11 de septiembre es para nosotros casi tan importante como el de la Fiesta del Cordero. Nos dedicamos a llevar flores a nuestro héroe patrio o a tirar huevos a los del PP. Pero no me estoy escaqueando de pagar los pecados de Occidente, que quede claro. Estoy segura de que podremos cuadrar agendas y encontrar una fecha para saltar por los aires que nos vaya bien a todos y que al señor Prado no le parezca indelicada.
moliner.empar@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada