Segueixo amb la narració de les nostres festes a Xina, perquè si no hauria de parlar dels exàmens i no cal. Aquesta setmana en tenim un cada dia, i divendres s'acaba això, fins a finals de febrer (sí, són llargues les vacances xineses). I, fet i fet, tampoc no he estudiat gaire.
La nevada del dia 30 va continuar el 31, vam tenir un cap d'any ben blanc, i no tan fred com les fotos poden fer pensar. Primer, amb una 'festa' al departament d'espanyol de la universitat. Hi vaig anar amb la Maria, que és professora, i vam durar uns 23 minuts, perquè el concepte festa aquí...bé, no és ben bé igual. Els xinesos (òbviament, sense ni gota d'alcohol) jugaven a endevinar paraules, cantaven cançons, tocaven el violí. Després, vam acostar-nos a casa la Tyra i en Darío, a un restaurant musulmà ben ben cutre on ens van fer uns estofats impressionants...i on curiosament sí hi havia alcohol a dojo. Les campanades les vam seguir per la televisió de Beijing (una altra BTV). Retransmitien des de la propera Torre de la Campana. Van fer un compte enrere que més que els quarts semblava els de Cap Canyaveral. Quan es van posar a tocar la campana, van tocar uns 30...o sigui que, de nou, cadascú es va menjar el raïm com va voler i poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada