Rècords mundials

Benvolguts lectors d’aquest quadern, si és que sou allí,
Avui és potser el dia més bonic del món
-a Irlanda, s’entén; el millor dia
es lleva al Caló des Morts, a Formentera,
i es capbussa directament al mar.

Durant tot el dia ha canviat la cançó,
O sigui,
Neva i fa sol.
Enormes, imperials cúmuls
Passegen sobre el cel blau i se’l
Reparteixen amb un sol calent,
Brillant i alegre.

Cinc minuts més tard, neva
Com si del cel buidessin un coixí de plomes

My grandmother led us to believe in snow
As an old man in the sky shaking
Feathers down from his matress over the world.

(Medbh McGuckian)

El cel es cobreixi i el vent remou la neu
D’un cantó a l’altre.
Cinc minuts més tard, el sol,
Més brillant, més alegre.

* * * *

Avui m’han atorgat el títol d’home més ocupat del món. Una noia que viu amb la meva professora de xinès i escolta les classes, em va veure al dia següent al restaurant, i avui se m’ha trobat a la reunió del SSCC, Staff and Students Consultive Comitee, com el Consell Escolar de la Uni.