La Mirada aprofita un article-reportatge sobre els <lo:muêso>, la banda més important sorgida de Premià de Mar,
dimecres, de maig 23, 2007
Premià rocks
La Mirada aprofita un article-reportatge sobre els <lo:muêso>, la banda més important sorgida de Premià de Mar,
dimarts, de maig 15, 2007
divendres, de maig 11, 2007
Vicente Amigo a Beijing
Ahir, dins de l'any d'Espanya a Xina, va haver concert de Vicente Amigo al teatre Tianqiao de Beijing. Hi havia una nodrida representació dels espanyols de la ciutat, estudiants, profesors, premsa. El concert va ser molt bo, i els xinesos de la platea (no gaire nombrosos, però Déu ni do) deurien flipar amb la potència dels apludiements i amb el bis aconseguit.
A la platea vam conèixer l'Arken, líder del grup del mateix nom. A la regió nordoest de la Xina hi ha la província de Xinjiang, que limita amb el Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Afganistan i Pakistan (tants tan). Com a les ex-repúbliques soviètiques més orientals, hi convieuen molts grups ètnics diferents: uigurs, kazakhs, més la immigració interior dels han xinesos. A Beijing sovint hi ha concerts del que s'anomena flamenc del Xinjiang, un tipus de música barreja de ritmes àrabs, flamenc espanyol i tocs de latin, country, o el que toqui. Sovint sóna una mica a Gypsy Kings, altres a flamenc macarra dels 80s. El video següent no té pèrdua.

El tio és molt enrotllat i ja marxavem a sopar plagats quan algú va parlar de la porta del darrera, i és que els de l'Agencia Efe van organitzar una trobada amb foto entre els dos grups de flamenc. No va haver sopar al final, potser un altre dia.
dimecres, de maig 09, 2007
Vull platja ja!
Batiscafo monoplaça,
es teu focus a s´abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües.
Batiscafo socialista,
redactant informe tràgic
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic.
Batiscafo solitari,
dus un ruting planetari.
Batiscafo socialista,
redactant informe tràgic
catedràtic Yuri Puscas
a institut oceanogràfic.
Batiscafo katiuscas,
fas un atles visionari.
Ratxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles
que ja s´ha fet de nit.
I es plàncton s´il·lumina
i cantes ses balenes
a 30.000 quilòmetres d´aquí.
Una de les coses bones d'aquí és que no has de córrer per agafar lloc a les terrasses de bars i restaurants. Els xinesos i xineses defugen el sol, perquè el fa tornar morens. Sí, coses de la vida, aquí el torradet de l'estiu, en lloc de ser salut i bellesa, és senyal de camperol i proletari. Els dies de sol intens, com alguns dels que estem tenint darrerament, apareixen les ombrel·les.
dilluns, de maig 07, 2007
Actualitat
Hola a tothom. He estat uns dies desconectat de la blogosfera mentre em passejava...perdó, mentre treballava pel sud de Xina. Han estat dies de feina dura i plaers a parts més o menys iguals, bé, no, hi ha hagut més feina, però jo sóc positiu, i valoro molt positivament els buffets d'esmorzar als hotels de 5 estrelles, i conèixer llocs nous. La feina ha estat complexa però interessant, com a acompanyant d'una empresària espanyola en funció d'intèrpret i conseller comercial (això diu la meva targeta). He conegut la moguda comercial del sud, que és impresionant, els ports dinàmics, motor del creixement econòmic del país (Guangzhou, Xiamen, Ningbo), la fira de Guangzhou, de dimensions físiques i comercials astronòmiques.
Ara, altre cop a Beijing, on ha arribat l'estiu i les terrasses a la fresca al vespre. També han arribat les ventades del desert del Gobi que tornen el cel de color groc (esperem que desapareixin per quan arribin els pares d'aquí a vint dies...).
I el col·lectiu Autobombo està en ple funcionament. Per tots els integrants, una abraçada!
dissabte, d’abril 28, 2007
dissabte, d’abril 21, 2007
La gente opina de nuestro nombre...

Dice Rocoruna:
'Choudoufu es un dios muy relevante para la minoría Miao. Según cuenta la leyenda, se le apareció a Laozi en forma de pescador en su ascenso a la Montaña de la Paz Celestial y tras interpretar una cadencia de 99 notas en su erhu de jade, Laozi adquirió la iluminación instantánea y comprendió la clave de la inmortalidad. La búsqueda de esta melodía en Oriente equivale a la alquimia en Occidente. Nuestra humilde banda se entronca en esa tradición, con la particularidad de que creemos haber encontrado las primeras 69 notas de la melodía previamente mencionada.'
Dice Dai Jinhua, "Intelectuales, Estado, medios de difusión e ideología neoliberal en China":
'El estatus de los intelectuales de las ciencias humanas en el discurso ideológico continuó siendo inseguro y ambiguo. Los 'intelectuales' participaban directamente en la elaboración de la ideología socialista, y al mismo tiempo que estaban sometidos a un estricto control de pensamiento, disfrutaban de una seguridad social que nunca antes habían tenido. Esta situación explica en buena parte el perfil ambivalente, privilegiado y subordinado a la vez, de este grupo social. Entonces se les llamaba los 'toufu apestoso' [choudoufu], deliciosos a pesar de su mal olor'
dijous, d’abril 19, 2007
concierto en el D-22
divendres, d’abril 06, 2007
dilluns, d’abril 02, 2007
El secret de la felicitat

Aquest fragment és un avanç de la notícia editorial dels últims dies en l'àmbit catalanoparlant: la traducció del llibre 'Els secrets de la felicitat' de Sebastià Serrano (塞巴斯蒂亚·塞拉诺) al xinès.
L'elecció del primer llibre del nou projecte d'Ara Llibres, Now Books, sota la direcció del dinàmic Ernest Folch (ex-gairebé totes les editorials catalanes), i en col·laboració amb una editorial xinesa, la imagino condicionada per la gran acollida que tenen els llibres d'autoajuda al mercat xinès. Una ràpida ullada a les novetats de qualsevol de les grans llibreries de Beijing ho fa patent. A banda de les biografies de polítics, dels manuals d'economia i marketing, de traduccions de pensadors estrangers, llibres com el " 快乐的秘密"d'en Sebastià són els que tenen millor acollida. A més, tot i ser un llibre per un públic molt ampli, 'El secret de la felicitat' està molt per sobre, al meu parer, de la majoria d'aquests tipus de llibres.
Aquesta entrada sorgeix, d'una banda, de l'estimació que tots el seus ex-alumnes compartim pel professor, les classes de qui vaig poder seguir a la facultat de filologia. D'altra banda, perquè considero interessant que l'arribada del món editorial català a Xina sigui a cavall d'un llibre que parla sobre el llenguatge, la comunicació, amb especial èmfasi en la comunicació no verbal. Els páïsos de l'Àsia Oriental estan estudiant molt aquest tema, especialment Corea, com em va dir el mateix Serrano un bon dia. La rigorositat de la ritualitat social, la manca d'espontanietat i d'expressivitat de les emocions, i en alguns casos la preferència pels usos estereotipats de la llengua en detriment dels més creatius, fan que llibres com el del Sebastià Serrano rebin una molt bona acollida com la que ja ha tingut a casa nostra.
diumenge, d’abril 01, 2007
dimarts, de març 27, 2007
The hidden tiger


Shan Hai Guan
diumenge, de març 18, 2007
皮影
Y esto sucedió el domingo, cuando sin que yo supiera absolutamente nada, se organizó una representación en un dormitorio, con la excusa y motivo de tardía fiesta de mi cumpleaños, ya que en enero, con casi todo el mundo disperso de vacaciones, no se pudo hacer una fiesta grande.
Una compañía profesional vino hasta la universidad, liderados por un maestro de setenta y pico que en su día ya actuó para el presidente Mao, y que ha viajado mucho al extranjero para ofrecer este espectáculo.
Un proverbio antiguo y una representación que viene de la dinastía Han, hace más de 2000 años. El ave se esfuerza en abrir la almeja hasta que al final ésta le atrapa el pico entre sus valvas. Entonces el pescador aprovecha para atraparlos a los dos.
dimarts, de març 13, 2007
dijous, de març 01, 2007
from 'To encourage the study of kanji', Sinéad Morrissey
as dead as the names of untraceable contellations.
Intrincate, aloof, lonely, abstracted,
...some other mind made them and still since then
they’ve shrunk to a hint at a fairytale. Say I thread beads.
Say I remember a sky of walking pictures.
dissabte, de febrer 24, 2007
Wo bu shi zhongguoren
dimecres, de febrer 21, 2007
postales chinas # 6
dimarts, de febrer 20, 2007
postales chinas # 5
Después, hacia el pueblo de He Shun, donde (palabra de Lonely) los chinos que viven en ultramar eligen retirarse (inciso anti-leyendas urbanas: la gran mayoría de chinos escogen retirarse y morir en su país de orígen, y no en los frigoríficos de los restaurantes...), y que recientemente ha sido nombrado el Pueblo con más encanto de China, que no es moco de pavo. He Shun responde a los ideales tradicionales chinos: tranquilo, adoquinado, casas sólidas de buena madera, terrazas y parques para tomar té, pescar y, sobretodo, jugar a las cartas, asomados a las huertas, al lago, al fregadero comunal o a los campos de colza, que colorean toda la província en esta época.
En general, es un pueblo un poco artificial, de veraneo (cobran una entrada de 50 yuanes). Pero, tras callejear, una anciana nos presenta su casa, y la de los vecinos, y nos habla de su historia, del tipo de madera, de algunos húespedes ilústres. Nos enseña el patio interior, oscuro, rectangular, y el altar con fotos de antepasados. Se percibe la historia, la tradición, y una mezcla de respeto, orgullo y elitismo. Sumado a algunas fotos de la biblioteca, de estilo colonial, y a la información del museo de la guerra con los japoneses en la entonces Burma durante la Segunda Guerra Mundial (que afectó a Yunnan), todo junto me da la sensación que este pueblo se ha 'saltado' los años del comunismo, y se vincula a sí mismo con la tradición china, viva aún entre la diaspora china, la americana, la taiwanesa, y la interior.
Y, de vuelta en Kunming, aún me quedo tiempo para acercarme a la casa donde había vivido hace ya seis años, en mi primera estancia en China, en Zheng He xiao qu, de camino al lago Dianchi. Creo que era el cuarto de la foto de arriba. El desarrollo de los alrededores hace casi irreconocible el barrio, y de nuevo siento esa extraña sensación que provoca cuando un pedazo de pasado desaparece, la naturaleza geológica del tiempo, la acumulación de capas. Y el contraste entre la imagen del recuerdo y la mirada presente hace ver, diáfanamente, todo lo que nosotros le añadimos a un lugar.
Otro aparte: de camino se puso a llover, y tuve que cobijarme en la marquesina del autobús. Pero no tuve que esperar demasiado porque, como petardos de años nuevo anticipados, una docena de bombazos de control atmosférico rompieron las nubes y dejo de llover. Y es que China usa mucho este sistema, sobre el que están investigando mucho con miras a unos Juegos Olímpicos secos (pero agosto es temporada de lluvia...si no llueve entonces, ¿cuando lloverá?)
Postales chinas # 4
El hostal, el Yamen, fantástico. Habitaciones donde se duerme encima de falsos kang, una estructura elevada propia del frío norte de China, con un brasero debajo que lo mantiene caliente, y donde se duerme, se come, se pinta, se vive. El turismo mantiene vivo el casco antiguo. Hostales, restaurantes, tiendas de souvenirs, se suceden en las calles principales. Sin embargo, también hay vida más allá del visitante, y la ciudad tiene un encanto inequívoco.







