No sé si algú té idea de que és això. D'entre les tècniques de medicina xinesa, a banda de les més conegudes com l'acupuntura o el medicaments especials, n'hi ha d'altres encara més exòtiques. Avui us vull parlar de les ventosateràpia. Es tracta d'aplicar unes ampolletes, semblants als pots de vidre dels iogurts, a la pell. Abans, cal fer-hi el buit, cremant l'oxígen. Inmediatament, les ampolles s'arrapen a la pell del pacient pacient que nota com el xuclen amb força.
I com si de xuclets enormes es tractés, l'esquena et queda plena de blaus rodons i espectaculars,però gens dolorosos. El tractament és indicat per problemes respiratoris, tipus constipats o pulmonies, i també forts dolors musculars o artrítics.Aquí podeu veure el procés gràficament. I a sota, una petita mostra.
I resulta que vaig llevar-me fa uns dies amb una forta torticoli (atenció a la paraula!) que em va deixar clavat. Després de provar sistema occidental un parell de dies (llegeixis myolastan) sense èxit, vaig avenir-me a anar a massatge, tot i les recances. El massatge xinès no és un massatge de plaer; directament fa mal. Fins i tot m'ha sortit una dita que fa gràcia als xinesos perquè imita el seu estil, jugant amb les homofonies i els paralelismes: 按摩是折磨, ànmó shì zhémo, 'el massatge és tortura'.
Pensava que amb els muscles encarcarats encara seria més tortura que habitualment, però la massatgista va resultar saber què es feia, i tot i que mal me'n va fer, de mal (d'això es tracta), els resultats han estat molt bons.
I sí, a més a última hora va completar la feina amb les ventoses (báguàn, 拔罐). Confiant en la dona, que em deia que tenia l'element 'foc' molt alt i calia treure-me'n una mica (sense conyes...), i amb ganes de provar sensacions noves, vaig quedar-me estés amb quinze ventoses potents a l'esquena durant uns cinc minuts. El resultat, poques hores després, és la seguent fotografia:
Vist el resultat visual (molt més espectacular que la sensació física), m'he posat a beure molta aigua, que com potser veieu al gràfic de dalt, serveix per 'destruir' l'excès de 'foc'. El blaus van canviant de color, es tornen foscos i hi ha qui m'ha predit deliciosos tons groguencs i verdosos. Encara ens veure'm així per les platges de Premià...Torno dissabte vinent!!
