update

Això porta molt de temps aturat, perquè he estat a Barcelona, i perquè contribueixo molt al blog d'Autobombo.

Me'n vaig el 10 d'agost cap a Nova York, així que potser això rellanci aquest blog. In any case, gràcies per passar-vos per aquí i enrecordar-vos.

carrer 89

El blog ha estat aturat des de que vaig tornar de Xina a principis de juliol. L'estiu l'he passat a Espanya i a Xina, i després d'una escapada a Budapest (més material de treball a la pàgina de l'Autobombo, més actiu que mai) torno a ser a Premià sense data de caducitat, de moment. Per si arriben fins aquí, que sàpiguen el Nemetiterepas que els he localitzat i que rabio per veure'ls en acció. I per la gent de Xina, que no trigaré gaire.



Un dels molts rostres que et miren des de les façanes de Pest.
D'entre les novetats també destaca l'estrena del curt d'en Marcel Vida Mía el dia 5 als cinemes Verdi.

ventosateràpia

No sé si algú té idea de que és això.

D'entre les tècniques de medicina xinesa, a banda de les més conegudes com l'acupuntura o el medicaments especials, n'hi ha d'altres encara més exòtiques. Avui us vull parlar de les ventosateràpia. Es tracta d'aplicar unes ampolletes, semblants als pots de vidre dels iogurts, a la pell. Abans, cal fer-hi el buit, cremant l'oxígen. Inmediatament, les ampolles s'arrapen a la pell del pacient pacient que nota com el xuclen amb força.

I com si de xuclets enormes es tractés, l'esquena et queda plena de blaus rodons i espectaculars,però gens dolorosos. El tractament és indicat per problemes respiratoris, tipus constipats o pulmonies, i també forts dolors musculars o artrítics.Aquí podeu veure el procés gràficament. I a sota, una petita mostra.

I resulta que vaig llevar-me fa uns dies amb una forta torticoli (atenció a la paraula!) que em va deixar clavat. Després de provar sistema occidental un parell de dies (llegeixis myolastan) sense èxit, vaig avenir-me a anar a massatge, tot i les recances. El massatge xinès no és un massatge de plaer; directament fa mal. Fins i tot m'ha sortit una dita que fa gràcia als xinesos perquè imita el seu estil, jugant amb les homofonies i els paralelismes: 按摩是折磨, ànmó shì zhémo, 'el massatge és tortura'.

Pensava que amb els muscles encarcarats encara seria més tortura que habitualment, però la massatgista va resultar saber què es feia, i tot i que mal me'n va fer, de mal (d'això es tracta), els resultats han estat molt bons.

I sí, a més a última hora va completar la feina amb les ventoses (báguàn, 拔罐). Confiant en la dona, que em deia que tenia l'element 'foc' molt alt i calia treure-me'n una mica (sense conyes...), i amb ganes de provar sensacions noves, vaig quedar-me estés amb quinze ventoses potents a l'esquena durant uns cinc minuts. El resultat, poques hores després, és la seguent fotografia:

Vist el resultat visual (molt més espectacular que la sensació física), m'he posat a beure molta aigua, que com potser veieu al gràfic de dalt, serveix per 'destruir' l'excès de 'foc'. El blaus van canviant de color, es tornen foscos i hi ha qui m'ha predit deliciosos tons groguencs i verdosos. Encara ens veure'm així per les platges de Premià...Torno dissabte vinent!!

Beijing la Nuit

Molt parlar de les terrasses pekineses i sense penjar cap foto. Doncs aquí hi ha una sel·lecció de fotos recents, a Wudaokou， 五道口.

pictures: Regina Martínez

Crónicas autobombásticas

El Col·lectiu Autobombo es presenta a la xarxa amb una blog que pretén ser plataforma per la (auto)promoció dels seus membres. L'objectiu? Com el seu nom indica, autopromoció, autodifussió, autocrítica, autoria.

Llarga vida a l'autobombisme!

bueno, ja està bé de tanta notícia dolenta. El Barça, Sarkozy, i el que és més greu, l'11-M no va ser eta. La manipulació de Madrid és tremenda. Sembla que l'últim que les forces del mal han aconseguit és obligar a en Joan Ribet a tancar la seva blog. Ej que hay que ver...

El darrer concert del grup, aquest dimecres, abans de que en Rubén marxi. Cartell, flyers, i presentació del disc...i a més a més, de tant en tant estudiem!

Premià rocks

La Mirada aprofita un article-reportatge sobre els <lo:muêso>, la banda més important sorgida de Premià de Mar, per parlar dels Bad Moon, un grup que pels anys noranta tocava pel Maresme. Ara, que els Choudoufu acabem de passar per l'estudi de gravació, recupero amb un video on els dos bloggers intentavem fer algo de música.

Us deixo durant uns dies el 'traductor' automàtic que veieu a dalt de tot. Feu la prova, el resultat és realment poliglòssic.

Vicente Amigo a Beijing

Ahir, dins de l'any d'Espanya a Xina, va haver concert de Vicente Amigo al teatre Tianqiao de Beijing. Hi havia una nodrida representació dels espanyols de la ciutat, estudiants, profesors, premsa. El concert va ser molt bo, i els xinesos de la platea (no gaire nombrosos, però Déu ni do) deurien flipar amb la potència dels apludiements i amb el bis aconseguit.
A la platea vam conèixer l'Arken, líder del grup del mateix nom. A la regió nordoest de la Xina hi ha la província de Xinjiang, que limita amb el Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Afganistan i Pakistan (tants tan). Com a les ex-repúbliques soviètiques més orientals, hi convieuen molts grups ètnics diferents: uigurs, kazakhs, més la immigració interior dels han xinesos. A Beijing sovint hi ha concerts del que s'anomena flamenc del Xinjiang, un tipus de música barreja de ritmes àrabs, flamenc espanyol i tocs de latin, country, o el que toqui. Sovint sóna una mica a Gypsy Kings, altres a flamenc macarra dels 80s. El video següent no té pèrdua.

El tio és molt enrotllat i ja marxavem a sopar plagats quan algú va parlar de la porta del darrera, i és que els de l'Agencia Efe van organitzar una trobada amb foto entre els dos grups de flamenc. No va haver sopar al final, potser un altre dia.

Vull platja ja!

Però encara m'estaré un temps per Beijing, així que em consolo qmb aquesta coincidència artística, la lletra del Batiscafo Katiuskas dels Antònia Font, i el batiscafo de l'Steve Zizou a una gran películ·la, The Life Aquatic (per no parlar d'en Batís Caffó de La pell freda). Em submergeixo per una estona.

Batiscafo monoplaça,
es teu focus a s´abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües.

Batiscafo socialista,
redactant informe tràgic
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic.

Batiscafo solitari,
dus un ruting planetari.

Batiscafo socialista,
redactant informe tràgic
catedràtic Yuri Puscas
a institut oceanogràfic.

Batiscafo katiuscas,
fas un atles visionari.

Ratxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles
que ja s´ha fet de nit.

I es plàncton s´il·lumina
i cantes ses balenes
a 30.000 quilòmetres d´aquí.

Una de les coses bones d'aquí és que no has de córrer per agafar lloc a les terrasses de bars i restaurants. Els xinesos i xineses defugen el sol, perquè el fa tornar morens. Sí, coses de la vida, aquí el torradet de l'estiu, en lloc de ser salut i bellesa, és senyal de camperol i proletari. Els dies de sol intens, com alguns dels que estem tenint darrerament, apareixen les ombrel·les.

EL PRIMER VIDEO DELS POET IN PROCESS!!!

Actualitat

Davant el complex de Liuhua, fira de Canton

Hola a tothom. He estat uns dies desconectat de la blogosfera mentre em passejava...perdó, mentre treballava pel sud de Xina. Han estat dies de feina dura i plaers a parts més o menys iguals, bé, no, hi ha hagut més feina, però jo sóc positiu, i valoro molt positivament els buffets d'esmorzar als hotels de 5 estrelles, i conèixer llocs nous. La feina ha estat complexa però interessant, com a acompanyant d'una empresària espanyola en funció d'intèrpret i conseller comercial (això diu la meva targeta). He conegut la moguda comercial del sud, que és impresionant, els ports dinàmics, motor del creixement econòmic del país (Guangzhou, Xiamen, Ningbo), la fira de Guangzhou, de dimensions físiques i comercials astronòmiques.

L'entrada al complex de Pazhou, fira de Canton

Ara, altre cop a Beijing, on ha arribat l'estiu i les terrasses a la fresca al vespre. També han arribat les ventades del desert del Gobi que tornen el cel de color groc (esperem que desapareixin per quan arribin els pares d'aquí a vint dies...).

I el col·lectiu Autobombo està en ple funcionament. Per tots els integrants, una abraçada!

La caza

Los miembros de la exploración 2007 al sur de la China hemos avistado las primeras presas.

La gente opina de nuestro nombre...

Dice Rocoruna:

'Choudoufu es un dios muy relevante para la minoría Miao. Según cuenta la leyenda, se le apareció a Laozi en forma de pescador en su ascenso a la Montaña de la Paz Celestial y tras interpretar una cadencia de 99 notas en su erhu de jade, Laozi adquirió la iluminación instantánea y comprendió la clave de la inmortalidad. La búsqueda de esta melodía en Oriente equivale a la alquimia en Occidente. Nuestra humilde banda se entronca en esa tradición, con la particularidad de que creemos haber encontrado las primeras 69 notas de la melodía previamente mencionada.'

Dice Dai Jinhua, "Intelectuales, Estado, medios de difusión e ideología neoliberal en China":

'El estatus de los intelectuales de las ciencias humanas en el discurso ideológico continuó siendo inseguro y ambiguo. Los 'intelectuales' participaban directamente en la elaboración de la ideología socialista, y al mismo tiempo que estaban sometidos a un estricto control de pensamiento, disfrutaban de una seguridad social que nunca antes habían tenido. Esta situación explica en buena parte el perfil ambivalente, privilegiado y subordinado a la vez, de este grupo social. Entonces se les llamaba los 'toufu apestoso' [choudoufu], deliciosos a pesar de su mal olor'

uns trocets de concert

concierto en el D-22

Sí, ayer noche tocamos en el D-22, lugar de referencia de la escena del rock independiente en Pekín. De hecho, fue una 'prueba' para ver si éramos suficientemente buenos para tocar allí un viernes o sábado. Y hoy ya nos citaban para el próximo viernes 27...Tras los escasos tres meses que llevamos tocando, con largos parones y poco ensayo, no está nada mal.

además, tuvimos la suerte que anoche vino un amigo de Hyo Yun (nuestra cantante), un fotógrafo muy bueno que nos hizo el siguiente reportaje (lo encontraréis en su alucinante web, saac666.com)

Rubén

Jo mateix

Hannes

双林寺

imatges del guardians del temple 双林寺 de Pingyao.

El secret de la felicitat

“我们的生活是否过得‘幸福’、‘美好’，很大程度上取决于不同的情感给我们带来了什么样的信息。如果能够做到对这些传递来的信息取舍自如，掌控有度，那么我们就能成为生活的主人，甚至有能力改变自己的一生，最重要的是，享受到了无穷的快乐。”


Aquest fragment és un avanç de la notícia editorial dels últims dies en l'àmbit catalanoparlant: la traducció del llibre 'Els secrets de la felicitat' de Sebastià Serrano (塞巴斯蒂亚·塞拉诺) al xinès.

L'elecció del primer llibre del nou projecte d'Ara Llibres, Now Books, sota la direcció del dinàmic Ernest Folch (ex-gairebé totes les editorials catalanes), i en col·laboració amb una editorial xinesa, la imagino condicionada per la gran acollida que tenen els llibres d'autoajuda al mercat xinès. Una ràpida ullada a les novetats de qualsevol de les grans llibreries de Beijing ho fa patent. A banda de les biografies de polítics, dels manuals d'economia i marketing, de traduccions de pensadors estrangers, llibres com el " 快乐的秘密"d'en Sebastià són els que tenen millor acollida. A més, tot i ser un llibre per un públic molt ampli, 'El secret de la felicitat' està molt per sobre, al meu parer, de la majoria d'aquests tipus de llibres.

Aquesta entrada sorgeix, d'una banda, de l'estimació que tots el seus ex-alumnes compartim pel professor, les classes de qui vaig poder seguir a la facultat de filologia. D'altra banda, perquè considero interessant que l'arribada del món editorial català a Xina sigui a cavall d'un llibre que parla sobre el llenguatge, la comunicació, amb especial èmfasi en la comunicació no verbal. Els páïsos de l'Àsia Oriental estan estudiant molt aquest tema, especialment Corea, com em va dir el mateix Serrano un bon dia. La rigorositat de la ritualitat social, la manca d'espontanietat i d'expressivitat de les emocions, i en alguns casos la preferència pels usos estereotipats de la llengua en detriment dels més creatius, fan que llibres com el del Sebastià Serrano rebin una molt bona acollida com la que ja ha tingut a casa nostra.

Uns exemples de la capacitat creativa del xinès col·loquial. En qualsevol llengua, comprimim les paraules en parlar ràpid (diem 'pro' en lloc de 'però). En xinès, a més, no només els fonemes (sons) de diferents paraules es combinen, sinó que els mateixos morfemes (unitats de significat) i caracters (la forma de les paraules) es fusionen, i donen lloc a noves paraules 'híbrides'.

jkj

不 + 用 = 甭

bù (no)+yòng (necessitar) = béng (no cal, no és necessari)

不 + 正 = 歪

bù (no)+zhèng (recte) = wāi (tort, oblic; malvat, pervers)

不 +大 = 奀

bù (no)+dà (gran) = máng (prim, escanyolit)

The hidden tiger

Encara em queden 10 minuts, i no puc resistir plantejar-vos aquest enigma:

Can you tell me where the hidden tiger is?

La setmana passada, es va aprovar una nova llei de la propietat privada a Xina. Aquesta llei ve a omplir un buit legal ja que fa temps que existeix la propietat privada en aquest estat 'comunista', però no estava legislada.

Potser a causa d'això, o segurament per una feliç coincidència, ha ocurregut el cas conegut com el de la 'casa-clau', una família xinesa que ha resistit a una expropiació que consideren injusta, i que ha acabat amb la seva casa elevada 5 metres sobre una columna de terra, sense aigua ni llum. Tot i els intents per a silenciar el tema, la notícia ha arribat a la televisió i a internet.

Podeu llegir més a El Mundo o al interessant blog Chinochano, 'Igual que el pino junto a la ribera...'

(Recomano, a més, que mireu a Chinochano la secció 'Me lo dices en la calle' sobre insults i gestos obcens xinesos)

Shan Hai Guan

A Shan Hai Guan, el principi ( o el final, segons com es miri) de la muralla arriba al mar de Bohai.

El Cordobés también estaba ahí.

皮影

Pasado el primer momento de asombro, paso a contaros de que van estas fotos. Se trata de personajes de un espectáculo de sombras chinas, 皮影, una técnica antigua y preciosa de títeres. Con un lienzo blanco y una luz en las espaldas, los titiriteros manipulan delicadas figuras hechas de tripas de vaca o burro curtida, cortada y pintada. El resultado es increíble: en el lienzo sólo se proyectan las figuras, pero nada, o muy poco, se ve de los titiriteros y las varillas. Tras la representación pudimos probar de moverlas nosotros, y sobre el blanco aparecían torpes sombras humanas que se interponían entre la luz y el lienzo. No sólo se trata de sutileza de movimientos, el titiritero también debe controlar las zonas de luz y sombra.

Y esto sucedió el domingo, cuando sin que yo supiera absolutamente nada, se organizó una representación en un dormitorio, con la excusa y motivo de tardía fiesta de mi cumpleaños, ya que en enero, con casi todo el mundo disperso de vacaciones, no se pudo hacer una fiesta grande.
Una compañía profesional vino hasta la universidad, liderados por un maestro de setenta y pico que en su día ya actuó para el presidente Mao, y que ha viajado mucho al extranjero para ofrecer este espectáculo.

Estos personajes toma parte en la representación del proverbio 鹬蚌相争，渔人得利 (yù bàng xiāng zhēng, yúrén dé lì): 'Luchan el ave yu y la almeja; el pescador saca el provecho', algo así como 'A río revuelto, ganancia de pescadores'.
Un proverbio antiguo y una representación que viene de la dinastía Han, hace más de 2000 años. El ave se esfuerza en abrir la almeja hasta que al final ésta le atrapa el pico entre sus valvas. Entonces el pescador aprovecha para atraparlos a los dos.

Jo de gran volia ser xina

En Jonàs i la Noa

from 'To encourage the study of kanji', Sinéad Morrissey

They stay, stars in the new-moon sky,
as dead as the names of untraceable contellations.
Intrincate, aloof, lonely, abstracted,

...some other mind made them and still since then
they’ve shrunk to a hint at a fairytale. Say I thread beads.
Say I remember a sky of walking pictures.