Descobreixo avui el blog de la meva amiga V., el objeto a, on penja interessants posts sobre Xina, el xinès, i els connecta amb el psicoanàlisi, en especial Lacan. Em quedo amb una frase d'aquest darrer: 'Me he dado cuenta de algo: es posible que sea lacaniano porque estudié chino en otro tiempo..'
dimarts, de gener 02, 2007
cap d'any #3
I per acabar, una foto des de la barra del YiGongYiShan, on vam aguantar estoicament fins quats de 6, per anar després a Tian an men (només 4 valents), on sí fotia una rasca tan brutal com gran és la plaça, i on hi havia una gentada, però no per celebrar el canvi d'any en hora espanyola, sinó per l'aixecament diari de la bandera xinesa.
cap d'any#2
Després ens vam acostar al lloc dels fets, i a un bar proper on vam descobrir musiqueta.
Cap d'any a Beijing
Segueixo amb la narració de les nostres festes a Xina, perquè si no hauria de parlar dels exàmens i no cal. Aquesta setmana en tenim un cada dia, i divendres s'acaba això, fins a finals de febrer (sí, són llargues les vacances xineses). I, fet i fet, tampoc no he estudiat gaire.
La nevada del dia 30 va continuar el 31, vam tenir un cap d'any ben blanc, i no tan fred com les fotos poden fer pensar. Primer, amb una 'festa' al departament d'espanyol de la universitat. Hi vaig anar amb la Maria, que és professora, i vam durar uns 23 minuts, perquè el concepte festa aquí...bé, no és ben bé igual. Els xinesos (òbviament, sense ni gota d'alcohol) jugaven a endevinar paraules, cantaven cançons, tocaven el violí. Després, vam acostar-nos a casa la Tyra i en Darío, a un restaurant musulmà ben ben cutre on ens van fer uns estofats impressionants...i on curiosament sí hi havia alcohol a dojo. Les campanades les vam seguir per la televisió de Beijing (una altra BTV). Retransmitien des de la propera Torre de la Campana. Van fer un compte enrere que més que els quarts semblava els de Cap Canyaveral. Quan es van posar a tocar la campana, van tocar uns 30...o sigui que, de nou, cadascú es va menjar el raïm com va voler i poder.
dimarts, de desembre 26, 2006
Nadal a Beijing
Croquetes, amanida de patata, pollastre farcit, amanides russes, coctel de gambes, canalons, pernil, formatge, quiche, pastís de porros, farcells d'arròs i salmó pastissos, natilles, etc...no vam passar pas gana. 
Atenció al detall: el de la dreta és el company de pis, i amb la cara paga. No li va fer cap gràcia l'enrenou nadalenc
El regal 'freakie' de la nit: uns guants per a adolescents japonesos, que es connecten a l'ordinador amb dos usb i s'escalfen.
L'Ander, orgullós dels seus canalons
Sembla que no hi ha unanimitat amb la meva barba: el meu invisible em va regalar una guillete...i una versió de Zhuang Zi, i unes reproduccions de pintura taoista.
Bon Nadal!
divendres, de desembre 15, 2006
i el després...ja s'han gelat els llacs i s'hi pot patinar!
diumenge, de desembre 03, 2006
què hi ha de nou
doncs últimament...dies importants pel grup: el dia 16 tenim un concert al gran teatre de la Universitat, i estem buscant data per un concert al CLub 13. Fins i tot hem incorporat un saxo xinès, en Guo Jia, que malauradament no surt a la foto. En Xavi (teclats), la Hyo Yun (cantant), en Rubén (guitarra), jo mateix (faig el que puc per tocar els timbals...) i en Hannes, que toca el baix.
Ahir no sé que se'm va girar, deu ser la claustrofòbia després d'una setmana d'exàmens tancat al campus, i vaig donar una volta a la ciutat en bici. Això significa molt, molt kilòmetres. Però la perspectiva ciclista em va permetre fotografiar les obres de l'estadi olímpic, el que es coneix com el 'niu d'ocell' per la malla de vigues retorçades que fan la seva coberta.
O altres filigranes arquitectòniques amb les quals Beijing està posant-se moderna, com aquest edifici. No són andamis.
I vam tenir una altra visita a l'ambaixada (o sigui, al Rioja i el xoriço ibèric, cortesia del nou ambaixador). Aquí hi som tots els becaris (jo estic estratètigament situat al centre, i l'ambaixador, a la meva dreta, amb barba de Pare Noël.
José Ángel
sí, els informes metereològics no enganyen: està fent força fred. Però, com que els 'veterans' diuen que el pitjor està per arribar, doncs et convences que no en fa tant. Però igual lluites contra ell...a base d'olla mongola, el plat típic de l'hivern pekinès, i els alcohols locals. A banda, en José Àngel s'ho està passant bé. Tot i que el clima i la contaminació pekinesos li van provocar un 'trancazo' considerable, ara sembla que el clima més moderat del sud el tracta millor. Últimes notícies: ha estat fent 'bamburaffting', sigui el que sigui això. D'aquí uns dies torna per la capital abans de tornar cap a BCN.
dimarts, de novembre 21, 2006
Wat Arun
El temple d'Aruna a la riba del riu, una bogeria d'horror vacui i coloraina, amb pedretes i trencadís que hauria encantat a Gaudí, amb la Regina, la meva companya de viatge, algún Buda tancat, monstres barbuts en els nínxols i la versió thai d'una cariàtide.
dissabte, de novembre 18, 2006
Bangkok, 10-15 de novembre
Imatges de Bangkok, la ciutat dels àngels. Els ferrys que continuament creuen el riu vorejat de temples, les aigües altes que ocupen mercats sense que s'aturi la vida, la cervesa Chang i els tuk tuk, les motos tricicle 'tunejades' com a taxi precari i vertiginós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)