Pirineu- Sort- Taüll-Aigüestortes

Taüll

Al campanar de Sant Climent...és clar

Sant Climent de Taüll

Mural de Santa Maria de Taüll.

...he descobert el YouTube i estic jugant una mica...

Continuen els passeigs pel país, aprofitant els caps de setmana i els dies que em prenc per a estirar-los. Aquest cop, Sort i Vall de Boí.

A Taüll ens vam trobar amb la Festa Major. Per un dia no veiem a la Banda del Coche Rojo, que hi havia tocat la nit anterior, el dissabte 15 de txuriol, segons el cartell de festes escrit en dialecte.Tot i així, a sota de l'escenari vaig trobar-hi el full de diseny del backline. Si la Banda el vol de record, que m'ho digui, i si no el subastaré a l'eBay, que això ja comença a valer diners.

Malgrat no haver vist el concert gran, vam disfrutar de la festa. Una banda de vents anava de bar en bar acompanyant als joves del poble (uns 10) que a canvi de ballaruca rebien de beure. I és clar, ens vam afegir, i encara em fan mal els rinyons de tan Paquitochocolatero, ué!, que ben bé no sóna igual entre sostres de pissara i carrers de pedra que a les massives línies de quarentons de Benidorm.

Fer país, o poble

Per fer país insultem en català

Pixamandúrries llardós.
Vés a pastar fang, albercoc.
Australopitec,cul inquiet, gra de pus,
llepafils, mala pècora,
passerell, flipamandonguilles,
mosqueta morta, torra castanyes,
xitxarel·lo, cagandanes, nas de porc.

Per fer país insultem en català.

Foll camacurt, tanoca esquifit, palangana,
cagarro tou mocós,
ploramiques, sabatot,
barjaula, matusser, tita fluixa, panxacontent,
buscabregues, aixafabolets,
garrepa, panoli, dropo, desvergonyit.

Lladregot, malnascut, bocamoll, bordegàs,
bufagaites, gep de burra, baix de sostre,
desvirgagallines.

Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiinsultem en català, en català.

Sòmines, nap-buf, perepunyetes, gos sarnós,
escuracassoles, escoltallufes
,cagadubtes, baladrer, orellut, ase mort,
barrut, pallús en zel,
abraçafanals.

Capsigrany, botifler, empeltat, tabalot,
tastaolletes, xirucaire, pelacanyes,
escalfabraguetes.

Per fer país insultem en català.
Per fer paiiiiiiiinsultem en català, però no el de fa cent anys.

Això és un present, que ens arriba de la mà de l'Estanislau Verdet, que edita el seu primer disc "Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest"(Global), que podeu escoltar al seu blog.

I està bé que ara que hi ha tanta història amb com fer país (i poble, i comunitat), surti gent amb formes noves, divertides, i efectives. Potser així podrem fer identitat d'altres maneres. Per exemple, sense insultar als altres. I sí, no m'amago més, això va per la Festa Major premianenca, on per ser pirata no es pot ser del PP, com l'Omar va dir en prendre l'Ajuntament.

La història i la tradició tenen doble fil. Sobretot quan s'utilitza erròniament. No oblidem que la festa de Pirates i Premianencs no en té res, de tradicional, ja que només té deu anys. La proposta és bona, i ha estat efectiva per a reactivar les festes de Premià, per a donar fil conductor, per a crear activitat, però és una intervenció postmoderna d'apropiació. Al Masnou semblen més sincers amb la seva manca de tradició i canvien els protagonistes de la Festa Major cada any (enguany, Grecs i Romans). Podem mantenir els Pirates (però compte, ja ningú vol ser premianens, que és més avorrit...i del PP?) però no ens flipem.

No vull deixar de comentar un aspecte, però. Després de participar intensament a l'organització de la Festa Major durant dos anys, els anys del Sodabeat gran, sé que el regidor es creu i prioritza la moguda pirata, això sí, deixant espai per altres idees i opcions, com va ser el cas del Soda, que va tenir lloc tot i no encaixar sempre amb l'eix de la festa. Llavors, quan ens trobem amb una Festa Major que alguns creuen no massa plural, amb mancances significatives, també cal preguntar-se on és la gent que organitzi aquestes alternatives. Carregar contra uns organitzadors voluntaris, que no són polítics i que, amb tota la raó del món, organitzen el que volen, el que els agrada, no sempre és encertat. Quan la gent venia i ens deia que al Sodabeat faltava allò o allò altre, o que tal cosa estava malament, nosaltres, tips de currar desinteressadament, només podíem respondre: 'Doncs fes-ho tu.'

Per tant, m'agradaria resumir alguns punts:
- que l'ús del factor 'tradició' no pot ignorar la realitat social, la història, la modernitat
- que és molt fàcil, però estèril i potser indigne, criticar sense oferir alternatives, sense implicació
- que un problema que arrosseguem és la manca de direcció política, de guies d'acció en matèria cultural. Sembla que tota la cultura del poble sigui la Festa Major. Al programa de Festes, el regidor donava per fet que la Festa Major és l'únic moment de l'any en què Premià deixa de ser ciutat-dormitori. No es tractaria de lluitar contra això, tot l'any, i no donar-ho per fet?
- a la fi, sempre acabem tirant-nos pedres el voluntaris, i potser les crítiques haurien d'anar en una altra direcció, la dels qui sí tenen responsabilitat, programa polític, votants, etc
- que visqui en Verdet!

¿quién sabe ande?

Platges fantàstiques de la Península (us haureu de portar molt bé amb mi, o fer gestes humanitàries, o escriure una gran novel·la, perquè us digui on és, ja que es tracta de racons miraculosament salvats de les urpes de bèsties de presa del gènere zaplanicus i marbellis malayens).De bon rotllo. Petons.

Ejpaña!!!

al sur de todo

Alhambra de Granada y plaza de la Merced de Málaga

Sense so, però perque us en feu la idea: els gitanos del Albaycín cantant al mirador de San Nicolàs. Com se sol dir, un marc incomparable.

Tarde pero viene

No us perdeu Huérfanos Electrónicos, l'esperada continuació de la saga en Flash Cálico Electrónico.

PANHISPANICO DE DUDAS

Ja es pot accedir a través d'internet al nou Diccionario Panhispánico de dudas de la Real Academia Española.

Barcelona

Uns trossets de Barcelona

Steve McCurry

Us recomano una visita a la pàgina de l'Steve McCurry, fotògraf de National Geographic resident a l'Índia. Famós pels seus retrats afgans, a la seva pàgina es poden veure els seus reportatges del Tibet, Cambodia, Índia, Hong Kong...

pd. setembre2006: veig que han protegit les fotos, ara. Podeu 'adquirir-les' aquí.

Pronòstics enigmàtics

Pronóstico para el Mundial
LOS NOMBRES DE los compañeros de Messi ocultan un mensaje triunfal; los de Puyol, no

MÀRIUS SERRA - La Vanguardia, 30/05/2006

Para divulgar la lista de seleccionados que van a ir al Mundial de Alemania, el deportivo argentino Olé escogió un modo muy vistoso. En la portada se ve una cara sonriente del seleccionador José Pekerman tras una reja como de crucigrama y, sobreimpresionados en letras mayúsculas, los nombres de los 23 jugadores que formarán la selección albiceleste. El único mensaje, en letra pequeña, reza: "Acá están, éstos son los que van a dejar la vida para cumplir el sueño de todos. Los eligió Pekerman y los alienta un país". ¿Que qué tiene eso de vistoso? Hasta aquí nada, más allá de esa retórica trasnochada que gasta cierto periodismo deportivo iberoamericano. Pero resulta que los veintitrés nombres de los seleccionados albicelestes están dispuestos de modo que con una letra de cada uno se forme un mensaje acróstico que pueda leerse en vertical. ¡Alto ahí, lector! Éste es el punto exacto del runrún donde deberá demostrar (esto es, demostrarse) que tiene un poco de imaginación, porque la verdad es que la constitución física de este artículo no da para muchas virguerías tipográficas. Por eso he decidido reproducir la lista de seleccionados en minúsculas, reservando la mayúscula para las iniciales y las letras que forman el mensaje en vertical, a las que además encierro entre paréntesis. Ahí va la selección: Ri(Q) uelme, B (U) rdisso, H (E) inze, Té(V) ez, Ay(A) la, Ca(M) biasso, Savi (O) la, (S) orín, Aim (A) r, (S) caloni, Ust (A) ri, Mi(L) ito, Colocc (I) ni, C (R) uz, (C) respo, Fr(A) nco, (M) ascherano, (P) alacio, Rodrígu (E) z, G (O) nzález, Abbo (N) danzieri, Cufr (E) y Me(S) si. Si subimos los ojos unas líneas y vamos resiguiendo las mayúsculas entre paréntesis se formará la frase que los lectores de Olé podían leer en vertical a simple vista con las letras de cada palabra de un color distinto: "Que vamos a salir campeones". Un mensaje menos original que aquel mítico "Mamita campeonamos", pero optimista al cabo. Además, he comprobado en internet que forma parte de los cánticos de Boca Júniors: "Dale Booo, que vamos a salir campeones (bis), dale Booo, que vamo a salir campeónnn". Puestas así las cosas, pensé que cuando Luis Aragonés diera la lista definitiva de seleccionados iba a intentar ver qué acróstico me salía. Ya puestos, si les espera un junio árido ante tanto mundialismo de pelota y patadón, un buen modo de pasar el tiempo sin doparse demasiado sería descubrir qué mensajes secretos esconden los seleccionados de todas las selecciones que participan en el Mundial, incluida esa lánguida Costa Rica que cayó ante Catalunya. Pero antes de empezar siquiera a mirármelo, ya he dado con la primera réplica acróstica en un portal español de nombre más bien incorrecto (yonkis. com) que, para entendernos, se mueve en ese territorio hoy tan divulgado de lo freak. Esta gente ha montado un acróstico idéntico al argentino con una imagen del seleccionador de fondo. Lo reproduzco del mismo modo para que puedan ir intuyendo el mensaje en vertical: Alo (N) so, J (O) aquín, (S) enna, Lu(I) s García, Xavi He(R) nández, C (E) sc, Ra(M) os, Puy(O) l, (S) algado, Rein (A), (C) añizares, Vill (A), Inie (S) ta, P (A) blo, Lóp (E) z, Jua (N) ito, Mar (C) hena, Ra(U) l, (A) lbelda, Ike (R) Casillas, (T) orres, Del H (O) rno, Reye (S). Resultado: "Nos iremos a casa en cuartos".

MariusSerra@verbalia.com

Retrat fet per la meva companya de pis, la Monika

Deep in the Coral Forest

after Arno Holz

a

a

Sea, sea, sunshiny sea,

as far as you

can see.

a

a

Over the bighilly waters,

dinmaking, headtheballing, bellylaughting, carryoncamping,

pleasurebeaching, hurlyburlying, gruntslabbering,

slimslowsliding,

yacketyyacking, yoohooing, through the megaphones

of their hands,

seaweedgreenhairy, scaleslipperyskinned, fishtailflippered,

swimdiveglittering, swimrisegleaming, swimplatspluttering

like mad:

a thousand tritons!

a

a

On bright

dolphidorsalfins

high in a seashell:

a woman!

a

a

Oh her ringdingdingalings, her wopbopaloobops,

her lollipoplips, her whollydivine

bucknakedness in the

Sun!

a

a

Beneath her drooling, beneath her gabbling, beneath her

dribbling,

constantly approaching

the highwalled, the spangling, the technicolouredthreedimensional

slipperydippery balustrades,

dirty, fat, lecherous

like toads,

seven old, seven slimy,

seven seaplurting,

seabedbristlebearded, seaelephantfarslimy, sealionshockheaded,

walrusquadruplechinbeerbarrelled

seamonsters!

a

a

Their ugly mugs!

Their pimplepopped backsnashing!

Their nightmarebreath and disastermovieodours!

a

a

Sooner than you could say

hickerydickerydock backwards,

I've leapt superherolike

from behind my

snortneighnosed, hoofthudthumping, arselapping

bighideglistening, shovelshouldered

twelve-in-hand,

like,

straight into the middle of them!

Zap! Wham! Kapow!

I biffbaff and bitchslap and knuckleknock

their heads.

a

a

Oh how they

gurnygobsob

and bawlthewholewayhome!

a

a

The lady smile

and after a beguiling,

charmthepantsoffyou, manoftheworld gesture,

lackadaisically I invite her

with utmost respect

into my bigfish, my kingofthehighway,

my extravagantly

windowsparkling, amberflashing, coralbleaming,

allmodcons twoseater,

then sweep her off into my happydays,

I zoom off

with her into my leatherpaddedcomfy,

I disappear from view

with her

into my delectable, majestical, superduper, topoftherange,

my wonthelotto, most magicalhalflit,

wonderfulunderwater rotatingbedwithmirrorceilinged

purple grotto!

a

a

Alan Gillis. from Somebody, Somewhere

Musica d'alçada (amb perdó...)

Continuo el meu recull de notícies estranyes sobre Britania. Els diaris duen avui que han trobat un piano a 200 metres del cim de la muntanya més alta del Regne Unit, el Ben Davis (1,344m).

Els membres d'un esquadró de neteja que havia pujat la muntanya no es podia creure el que veien. Per a fer-ho mes estrany, el piano no té tecles, i al costat hi han trobat una caixa de galetes caducada des del 86.

El País insinúa que aquesta troballa podria tenir relació amb el cas del pianista amnèsic que va aparèixer del n-res l'any passat. Se'l van trobar a la costes del sud d'Anglaterra, desorientat i vestit de gala, no parlava ni una paraula d'anglès. Un cop, però, al centre psiquiàtric on el van dur es va posar a tocar el piano de manera professional. Des d'Anglaterra apunten altres sol.lucions més prosaiques: una broma, part d'una recaptació de fons d'una organització de caritat, etc. Tanmateix, em quedo amb la del pianista: abans d'oblidar-ho tot, va estar tocant tot sol dalt de la muntanya. Un cop fet això, va trencar totalment la connexió amb el mon d'aquí abaix.

Galileo

Sunny Belfast

En Joan

de Xativa

Fent amics

Ningu m'ha pegat, es que em va sortir una pansa al llavi...

Aquest es en Lasitha, el col.lega srilankes


Aquest es l'Ahmed, del Liban, del mateix comando que jo.

Passeig pel port del passat

Des de qualsevol punt de Belfast, gairebé, es poden veure aquestes dues immenses grues, que pomposament s'anomenen Samsó i Goliat. Són bàsicament tot el que queda del temps en que Belfast era el tercer port en importància del Regne Unit. Tant era així que el 15 d'abril del 1941 la Luftwaffe, l'aviació nazi, va bombardejar la ciutat amb dos-cents bombarders i va destruir la meitat de les cases de la ciutat.

Però l'associació més poderosa de les dues torres és amb el Titanic, que es va construir en aquest port. Belfast, en els seus intents de sortir del forat de la violència, s'aferra a qualsevol cosa que pugui identificar la ciutat amb alguna altra cosa més positiva que els murals dels paramilitars.

Tots sabem, no obstant, el trist destí del Titanic. O sigui, que aquest símbol de potència industrial i orgull cívic esta marrat amb fracàs...De tota manera, les trobo molt espectaculars. Aquí teniu el resultat d'una passejada que em va portar als seus peus l'altre dia.

Lagan front, Belfast

Benvinguda, primavera

Va la brisa reciente
por el espacio esbelta,
y en las hojas cantando
abre una primavera.

Sobre el límpido abismo
del cielo se divisan,
como dichas primeras,
primeras golondrinas.

Tan sólo un árbol turba
la distancia que duerme,
así el fervor alerta
la indolencia presente.

Verdes están las hojas,
el crepúsculo huye.
anegándose en sombra
las fugitivas luces.

En su paz la ventana
restituye a diario
las estrellas, el aire
y el que estaba soñando.

Luis Cernuda

l'Ivan a Belfast

Varsity

Aqui hi ha unes fotos del restaurant on treballo.

Giant's Ring