
divendres, d’octubre 28, 2005
dimecres, d’octubre 26, 2005
divendres, d’octubre 21, 2005
VARSITY
Varsity es el restaurant on treballo.
Aqui es pot consultar el menu del restaurant i general info. Diuen que en breu canviara, amb fotos i tot: http://www.qub.ac.uk/cat/varsity.htm
Aqui hi ha l'unica foto que de moment he trobat. Costa una mica trobar-ho perque es un tio que fa comentaris sobre restaurants i pubs, esta com a 'The Varsity', cap a mitja plana: http://www.marksalehouse.com/alehouse.esp
Aqui es pot consultar el menu del restaurant i general info. Diuen que en breu canviara, amb fotos i tot: http://www.qub.ac.uk/cat/varsity.htm
Aqui hi ha l'unica foto que de moment he trobat. Costa una mica trobar-ho perque es un tio que fa comentaris sobre restaurants i pubs, esta com a 'The Varsity', cap a mitja plana: http://www.marksalehouse.com/alehouse.esp
diumenge, d’octubre 16, 2005
Torno a Xina un moment...
...perque m'han enviat aquesta foto de la recepcio a l'ambaixada espanyola a Beijing. La Carme, en Ruben, en Fran, en Ramon, la Marta, en Nazan, jo mateix i l'Eugeni.
ICE HOCKEY
Els meus flatmates finlandesos em van convidar ahir a veure un partit d'hoquei sobre gel. Els sorprenia que no hagues vist mai un partit, i es que per ells l'hoquei es tan normal com el futbol o la petanca per a nosaltres.
El partit no va estar malament. Tenia l'alicient que es presentava un nou fitxatge dels Giants, l'equip local: Theo Flury, una llegenda de l'hoquei canadenc, campio olimpic, etc. I no va decepcionar: va marcar tres gols i va cedir quatre assistencies, que en aquest esport son igual d'importants. Va provocar a mes un parell de baralles, amb les quals es va posar el public a la butxaca.
Resultat final
Belfast Giants:11 - Edinburgh Capitals: 2

La diferencia de qualitat amb els jugadors britanics i irlandesos, tot i que Flury ja passa de llarg dels trenta, es, per ser delicats, considerable.

dimarts, d’octubre 11, 2005
Sunday 9/10/05
Cansats de Belfast, ahir diumenge vam decidir fugir encara que nomes fos per un dia.
Tren a les 13:45, destinacio Downpatrick, un dels llocs claus de la llegenda de Sant Patrici, omnipresent a l'illa.
Baixem del bus una milla (un s'ha d'adaptar...) abans del poble per visitat les runes de l'abadia d'Inch, un antic convent de l'ordre del Cister, enmig de prats amb vaques i llacs amb cignes. Postal, vaja.
El meu amic Andreas, d'Insbruck, truca a en Seamy, un taxista frikie que va coneixer un dia, un tio que es passa el dia al cotxe portant gent amunt i avall per entre els pobles de la zona, ja que les connexions a Irlanda del nord no sempre son bones.
En Seamy ens recull a Downpatrick i ens porta fins a Strangford, un minuscul poble amb port, a la boca de l'estret que separa el llac d'Strangford (en realitat una badia) del mar. Alli, agafem el ferry que ens creua a l'altra banda, al poble de Portaferry.
Pugem a la torre de vigia de la bocana de la badia, bessona de la que queda a Strangford, on ens rep un vent impressionant. Despres de fer una pinta reparadora a un pub, el Fiddler's Green, agafem el bus a les 7, i ens deixa a Belfast cap a quarts de 9.
diumenge, d’octubre 02, 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)