dimecres, de maig 23, 2007

Premià rocks




La Mirada aprofita un article-reportatge sobre els <lo:muêso>, la banda més important sorgida de Premià de Mar, per parlar dels Bad Moon, un grup que pels anys noranta tocava pel Maresme. Ara, que els Choudoufu acabem de passar per l'estudi de gravació, recupero amb un video on els dos bloggers intentavem fer algo de música.

dimarts, de maig 15, 2007

Us deixo durant uns dies el 'traductor' automàtic que veieu a dalt de tot. Feu la prova, el resultat és realment poliglòssic.

divendres, de maig 11, 2007

Vicente Amigo a Beijing



Ahir, dins de l'any d'Espanya a Xina, va haver concert de Vicente Amigo al teatre Tianqiao de Beijing. Hi havia una nodrida representació dels espanyols de la ciutat, estudiants, profesors, premsa. El concert va ser molt bo, i els xinesos de la platea (no gaire nombrosos, però Déu ni do) deurien flipar amb la potència dels apludiements i amb el bis aconseguit.
A la platea vam conèixer l'Arken, líder del grup del mateix nom. A la regió nordoest de la Xina hi ha la província de Xinjiang, que limita amb el Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Afganistan i Pakistan (tants tan). Com a les ex-repúbliques soviètiques més orientals, hi convieuen molts grups ètnics diferents: uigurs, kazakhs, més la immigració interior dels han xinesos. A Beijing sovint hi ha concerts del que s'anomena flamenc del Xinjiang, un tipus de música barreja de ritmes àrabs, flamenc espanyol i tocs de latin, country, o el que toqui. Sovint sóna una mica a Gypsy Kings, altres a flamenc macarra dels 80s. El video següent no té pèrdua.


El tio és molt enrotllat i ja marxavem a sopar plagats quan algú va parlar de la porta del darrera, i és que els de l'Agencia Efe van organitzar una trobada amb foto entre els dos grups de flamenc. No va haver sopar al final, potser un altre dia.

dimecres, de maig 09, 2007

Vull platja ja!

Però encara m'estaré un temps per Beijing, així que em consolo qmb aquesta coincidència artística, la lletra del Batiscafo Katiuskas dels Antònia Font, i el batiscafo de l'Steve Zizou a una gran películ·la, The Life Aquatic (per no parlar d'en Batís Caffó de La pell freda). Em submergeixo per una estona.

Batiscafo monoplaça,
es teu focus a s´abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües.

Batiscafo socialista,
redactant informe tràgic
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic.

Batiscafo solitari,
dus un ruting planetari.

Batiscafo socialista,
redactant informe tràgic
catedràtic Yuri Puscas
a institut oceanogràfic.

Batiscafo katiuscas,
fas un atles visionari.

Ratxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes
i brillen ses estrelles
que ja s´ha fet de nit.

I es plàncton s´il·lumina
i cantes ses balenes
a 30.000 quilòmetres d´aquí.

Una de les coses bones d'aquí és que no has de córrer per agafar lloc a les terrasses de bars i restaurants. Els xinesos i xineses defugen el sol, perquè el fa tornar morens. Sí, coses de la vida, aquí el torradet de l'estiu, en lloc de ser salut i bellesa, és senyal de camperol i proletari. Els dies de sol intens, com alguns dels que estem tenint darrerament, apareixen les ombrel·les.


EL PRIMER VIDEO DELS POET IN PROCESS!!!

dilluns, de maig 07, 2007

Actualitat

Davant el complex de Liuhua, fira de Canton

Hola a tothom. He estat uns dies desconectat de la blogosfera mentre em passejava...perdó, mentre treballava pel sud de Xina. Han estat dies de feina dura i plaers a parts més o menys iguals, bé, no, hi ha hagut més feina, però jo sóc positiu, i valoro molt positivament els buffets d'esmorzar als hotels de 5 estrelles, i conèixer llocs nous. La feina ha estat complexa però interessant, com a acompanyant d'una empresària espanyola en funció d'intèrpret i conseller comercial (això diu la meva targeta). He conegut la moguda comercial del sud, que és impresionant, els ports dinàmics, motor del creixement econòmic del país (Guangzhou, Xiamen, Ningbo), la fira de Guangzhou, de dimensions físiques i comercials astronòmiques.

L'entrada al complex de Pazhou, fira de Canton

Ara, altre cop a Beijing, on ha arribat l'estiu i les terrasses a la fresca al vespre. També han arribat les ventades del desert del Gobi que tornen el cel de color groc (esperem que desapareixin per quan arribin els pares d'aquí a vint dies...).

I el col·lectiu Autobombo està en ple funcionament. Per tots els integrants, una abraçada!