La caza

Los miembros de la exploración 2007 al sur de la China hemos avistado las primeras presas.

La gente opina de nuestro nombre...

Dice Rocoruna:

'Choudoufu es un dios muy relevante para la minoría Miao. Según cuenta la leyenda, se le apareció a Laozi en forma de pescador en su ascenso a la Montaña de la Paz Celestial y tras interpretar una cadencia de 99 notas en su erhu de jade, Laozi adquirió la iluminación instantánea y comprendió la clave de la inmortalidad. La búsqueda de esta melodía en Oriente equivale a la alquimia en Occidente. Nuestra humilde banda se entronca en esa tradición, con la particularidad de que creemos haber encontrado las primeras 69 notas de la melodía previamente mencionada.'

Dice Dai Jinhua, "Intelectuales, Estado, medios de difusión e ideología neoliberal en China":

'El estatus de los intelectuales de las ciencias humanas en el discurso ideológico continuó siendo inseguro y ambiguo. Los 'intelectuales' participaban directamente en la elaboración de la ideología socialista, y al mismo tiempo que estaban sometidos a un estricto control de pensamiento, disfrutaban de una seguridad social que nunca antes habían tenido. Esta situación explica en buena parte el perfil ambivalente, privilegiado y subordinado a la vez, de este grupo social. Entonces se les llamaba los 'toufu apestoso' [choudoufu], deliciosos a pesar de su mal olor'

uns trocets de concert

concierto en el D-22

Sí, ayer noche tocamos en el D-22, lugar de referencia de la escena del rock independiente en Pekín. De hecho, fue una 'prueba' para ver si éramos suficientemente buenos para tocar allí un viernes o sábado. Y hoy ya nos citaban para el próximo viernes 27...Tras los escasos tres meses que llevamos tocando, con largos parones y poco ensayo, no está nada mal.

además, tuvimos la suerte que anoche vino un amigo de Hyo Yun (nuestra cantante), un fotógrafo muy bueno que nos hizo el siguiente reportaje (lo encontraréis en su alucinante web, saac666.com)

Rubén

Jo mateix

Hannes

双林寺

imatges del guardians del temple 双林寺 de Pingyao.

El secret de la felicitat

“我们的生活是否过得‘幸福’、‘美好’，很大程度上取决于不同的情感给我们带来了什么样的信息。如果能够做到对这些传递来的信息取舍自如，掌控有度，那么我们就能成为生活的主人，甚至有能力改变自己的一生，最重要的是，享受到了无穷的快乐。”


Aquest fragment és un avanç de la notícia editorial dels últims dies en l'àmbit catalanoparlant: la traducció del llibre 'Els secrets de la felicitat' de Sebastià Serrano (塞巴斯蒂亚·塞拉诺) al xinès.

L'elecció del primer llibre del nou projecte d'Ara Llibres, Now Books, sota la direcció del dinàmic Ernest Folch (ex-gairebé totes les editorials catalanes), i en col·laboració amb una editorial xinesa, la imagino condicionada per la gran acollida que tenen els llibres d'autoajuda al mercat xinès. Una ràpida ullada a les novetats de qualsevol de les grans llibreries de Beijing ho fa patent. A banda de les biografies de polítics, dels manuals d'economia i marketing, de traduccions de pensadors estrangers, llibres com el " 快乐的秘密"d'en Sebastià són els que tenen millor acollida. A més, tot i ser un llibre per un públic molt ampli, 'El secret de la felicitat' està molt per sobre, al meu parer, de la majoria d'aquests tipus de llibres.

Aquesta entrada sorgeix, d'una banda, de l'estimació que tots el seus ex-alumnes compartim pel professor, les classes de qui vaig poder seguir a la facultat de filologia. D'altra banda, perquè considero interessant que l'arribada del món editorial català a Xina sigui a cavall d'un llibre que parla sobre el llenguatge, la comunicació, amb especial èmfasi en la comunicació no verbal. Els páïsos de l'Àsia Oriental estan estudiant molt aquest tema, especialment Corea, com em va dir el mateix Serrano un bon dia. La rigorositat de la ritualitat social, la manca d'espontanietat i d'expressivitat de les emocions, i en alguns casos la preferència pels usos estereotipats de la llengua en detriment dels més creatius, fan que llibres com el del Sebastià Serrano rebin una molt bona acollida com la que ja ha tingut a casa nostra.

Uns exemples de la capacitat creativa del xinès col·loquial. En qualsevol llengua, comprimim les paraules en parlar ràpid (diem 'pro' en lloc de 'però). En xinès, a més, no només els fonemes (sons) de diferents paraules es combinen, sinó que els mateixos morfemes (unitats de significat) i caracters (la forma de les paraules) es fusionen, i donen lloc a noves paraules 'híbrides'.

jkj

不 + 用 = 甭

bù (no)+yòng (necessitar) = béng (no cal, no és necessari)

不 + 正 = 歪

bù (no)+zhèng (recte) = wāi (tort, oblic; malvat, pervers)

不 +大 = 奀

bù (no)+dà (gran) = máng (prim, escanyolit)