ens estan tornant bojos, amb tant d'estudi...
...però mirem de compensar-ho amb esmorzars ibèrics i contundents!
Una abraçada

Música - 音乐

La Jenny Wong té un blog amb les fotos del bar que més m'agrada de Beijing, so far.


I a més, pels que encara no ho sapigueu, els Poet in Process seran el teloners de Muse a la gira del sud d'Europa, França, Espanya i Portugal.

en un to més lleuger

No he penjat la foto per aconsegur nous lectors, I promise. Però ja va bé, per a relaxar el to funest de les meves darreres entrades, sense canviar de tema, però.

Seguim amb les investigacions.

U: descartem d'entrada la hipòtesi 'avaria': amb el software adequat (programes especialitzats a enganyar o saltar-se els filtres de bloqueig) hem pogut accedir a tot arreu.

Dos: em passen un article (que no penjo, no está el horno pa' bollos, però puc enviar-vos el link) que comenta abastament la situació del control de la xarxa a Xina. El que a mi m'ha sorprès, per principiant, és el pà de cada dia: legislació contradictòria; bloquejos permaments o temporals, d'acord a cojuntures polítiques o popularitat sobtada d'alguns sites 'delicats' (fòrums, opinió, invesigació, fotografia, etc); estratègies per a evitar el control governamental; connivència de grans empreses i servidors, etc, etc, etc.

Tres: un exemple més lleugeret (també de roba) dels canvis a Xina i les dificultats per expressar-los a la xarxa. La Tang Jia Li és una ballarina que va publicar un llibre amb fotos d'ella mateixa nua. Es va convertir en una celebritat, i va entrar ràpidament al rànking de les dones més belles de Xina, pàgina curiosa que he trobat per casualitat i que serveix per contrastar criteris estètics (o sigui, pur interès sociològic...). La seva pàgina va córrer una sort complicada.

Una mica més del que comentava ahir.

Un informàtic ens ha dit que hi ha hagut un accident i que han de canviar el proxy(?), que en uns tres dies tot funcionarà amb normalitat. No, no és res polític.
Però pregunto (especialment als lectors iniciats en informàtica): és possible que una avaria sigui selectiva?
És normal que es pugui accedir a Yahoo o Gmail/Google, servidors amb qui el govern té acords (a canvi de censurar continguts, o fins i tot donar informació privada sobre usuaris de comptes, com va fer Yahoo) però no a Hotmail?
Com és que les meves pàgines habituals estan bloquejades però altres de similars no? Per què no puc llegir El País ni La Vanguardia però sí El Mundo, que mai obro? Per què no puc entrar a la UOC, on hi vaig cada dia, però sí a la UB, on no hi vaig mai?

En fi, potser ens estiguem posant una mica paranoics, però hi ha altres coses que realimenten aquest sentiment. He enviat un correu a alguns de vosaltres amb històries dels últims dies, coses una mica massa sensibles per penjar a una blog que rep frequents visites de servidors de 'seguretat nacional' (si algú no ho té i ho vol llegir, que ho digui).

Ara bé, continuo passant-m'ho bé . Oportunitats mil! Mostra fotogràfica:

zona d'escalada del campus. Una foto bonica però poc interessant potser. Crec que amb això expresso molt del que està passant. Intentaré ser més explícit en breu, però últimamament han passat coses de les que et recorden que aquest país, que es mou en un difícil equilibri entre la innocència més naif i la crueltat més inhumana, sovint s'inclina per la segona.

A més, d'ençà de la prova nuclear de Corea del Nord, hem tingut l'accès a internet restringit; vaja, que ens han bloquejat l'accès a les pàgines internacionals. Casualitat?

Cuan di xia, de nit

Cuan di xia, de dia

爨底下

This last week China has been on holidays. At least, the students haven't had class, and many Chinese people have used these days to travel, mainly to visit distant relatives. This is so because 1st of October, National Day, aniversary of proclamation of the People's Republic by Mao in 1949, and also Zhong Qiu Jie (中秋节), the Mid-Autumn Festival. The 15th day of the second month of Autumn, according to Chinese traditional Lunar calendar (this year, 6th of October in Gregorian calendar), coinciding with the brightest full moon of the year, China celebrates on of its major festivities. With this pretext, we decide to go somewhere close to Beijing, and the choice was Cuan Di Xia, a small town, some 80km west of the city, with is presented as an example of cultural tourism and historical preservation. The village combines old style four-sides traditional houses with the remains of maoism. Here, Marta and me reflect on the inscription on the wall: 'Use the thought of Mao Zedong to arm our brain'. Cuan di xia enjoys the rare privilage of being a sort of 'pillow' for Buda. As you can see in the pictures, the silloute of the mountains reproduce the profile of a sleeping Buda...more or less.


The people in the hostel invited us to join them in their Mid-Autumn celebrations: eating yue ping, the traditional 'moon cakes', bananas, nuts, drinking some tea and beer, and most importantly, sit around a round table (as round as the moon) to talk, toast, and make friends.

Més imatges del 798

798

Visita a la zona 798, districte artístic de Beijing. El que va començar com lareconversió d'una antiga fàbrica en tallers d'artistes, és ara una de les zones més fashion de la ciutat, on es concentren galeries, llibreries, restaurants i tallers.

Un dels al·licients del 798 (el nom fa referència al número del carrer principal) és que les galeries ocupen les antigues naus de les fàbriques. Mostra del diàleg entre passat i present, entre el maoisme i l'avantguarda, són les consignes que romanen pintades a les parets. A sota hi podeu llegir: 'Mao Zedong és el sol roig del nostre cor'.

Encara queden restes de les antigues instal·lacions, canonades, maquinària, grues, etc. Les galeries al més pur estil Nova York o Londres coexisteixen amb la runa del passat industrial.

En Marcos 'interactúa' amb una instal·lació

Imatge de l'interior de la Galeria Tang, que acull escultura, vídeo creació, instal·lacions, pintura